dissabte, 29 de març del 2008

Això del "català de l'any" és realment lamentable

Això del “català de l’any” és una cosa patètica i vergonyant que algú hauria de denunciar. Entre d’altres coses perquè és un insult a la intel.ligència que siguin els lectors (sic) d’el Periódico, lamentable pamflet socialista, qui ho hagi de decidir. Els lectors (sic) d’el Periódico decidint qui és el “català de l’any” és una cosa tan absurda com la insultant consigna d’aquests progres de pa sucat amb oli (que, per cert, en Maragall ha repetit a la gala d’avui) que "els immigrants andalusos i extremenys són els que han construït Catalunya”. Els catalans es veu que no hi hem tingut res a veure. Encara ens haurem d’agenollar davant de qualsevol d’aquests que porten 40 anys residint al nostre país i no s’han pres ni la molèstia d’aprendre el nostre idioma!

El primer “català de l’any” va ser Ernest Lluch. Un sociata. Assassinat per ETA, si. Però un sociata. El segón va ser Pau Gasol. Suposo que tocava. El tercer “català de l’any” va ser –no us ho perdeu- Manuela de Madre. Una altra sociata. És que no hi havia ningú més al país que la vicepresidenta del PSC? No, es veu que no. El quart va ser en Ferran Adrià. Estava de moda. El cinquè, seguint amb la tònica, havia de ser un altre sociata: Joan Manuel Serrat. Aquell que sortia a l’anunci d’en Zapatero fent el gest de la cella. El cinquè, Joan Massagué, un científic. El sisè fóu una supervivent de camp de concentració (Ravensbrück): Neus Català. Tampoc hi devia haver ningú per destacar. I avui, han coronat en Pasqual Maragall. Si hi ha algún amant de l’estadística que vulgui calcular el percentatge de sociates que han esdevingut “catalans de l’any” des que el diari (sic) dels palurdos organitza el concurs podrà extreure’n una conclusió ràpida de la credibilitat del tema (i del diari, ja posats, que per alguna cosa ha rebut 1,2 milions d’euros de subvenció el 2007, s’aguanta perquè tots els ensos públics depenents d’administracions controlats pel càncer socialista en són subscriptors, i és dirigit pel germà del conseller d’interior, no fotem)

Avui ha tocat escollir com a “català de l’any” Pasqual Maragall pel sol fet de ser malalt d’Alzheimer. Personalment, mai no he sentit cap simpatia per en Pasqual Maragall. I no pel fet de patir d’Alzheimer deixa de semblar-me un imbècil integral. Nen de casa bona que es va apuntar al carro de jugar a ser progres, endollat des de petit a l’administració Porcioles, alcalde de Barcelona pel sol fet de dir-se Maragall i ser al lloc adequat al moment adequat, i primera persona que presideix la Generalitat en contra de la voluntad de la societat després de perdre les eleccions. Que no era digne pel càrrec, jo ja ho sabia. Però va fer falta que hi fós tres anys perquè quedés demostrat que, evidentment, no donava la talla. Bona part de la credibilitat que el president Pujol va aconseguir que tingués la Generalitat fruit de 23 anys de govern seriós, el va perdre aquest irresponsable i impresentable aprenent de pallasso gandul amb la seva irresponsabilitat i el seu poc nivell. Va fer pena 3 anys, va denigrar la institució i, de retruc, el país, i el van acabar fotent fora a patades els seus propis companys per la porta del darrere. Personatge lamentable i perniciós pel país a més no poder. I això, pel sol fet de patir una malaltia com tanta altra gent, esdevé “català de l’any”.

La gala ha estat d’un nivell pèssim. I és que per molt que aquesta colla de xarnegots vinguts a més que controlen a dia d’avui el país en contra de la voluntat de la gent vulguin espanyolitzar el país, nosaltres som catalans i no tenim tradició de “galas”. Per “galas”, les d’en Moreno. Aquí som d’una altra pasta. I les “galas” surten sosses i desangelades com això que han fet avui. Es clar que, per un lector d’el Periódico, massa i tot. Per coronar en Maragall “català de l’any” no fèia falta més. I per veure com el taxista frustrat aquest que va perdre les eleccions suplantant la figura de president d’un país del qual no en domina ni l’idioma fa entrega del guardó, francament, no fèia falta ni televisar l’acte.

L’any que vé suposo que toca donar-li el “català de l’any” a l’Iceta per haver declarat públicament que és maricón. Perdó, homosexual, que encara se m’ofendrà algú. I si no és l’Iceta per maricón podem provar amb en Sala que, pobret, ho va passar molt malament mentre va estar empresonat per lladre. Ens podem esperar qualsevol cosa.

13 comentaris:

kanopus06 ha dit...

Em sembla un altre acte qualsevol de márketing socialista. No t'ho mires i punt. Respecte Maragall, Montilla és tan pèssim que de vegades Maragall em fa certa llàstima, tot i que mai de la vidaria votaria els socialistes.

Anònim ha dit...

I per riure més, si no tinc mal entès, el quart candidat a "Català de l'Any" era el Tamudo de l'Espanyol. Quins collons!

Anònim ha dit...

El Tamudo era el meu preferit, el millor davanter que pot tenir la selecció catalana.

Anònim ha dit...

Si, és realment increïble Karbeis, però que esperes d'aquests socialistes.

I espera't que l'any vinent nominaran en Bono. Al temps.

Un indígena ha dit...

El Periódico pot atorgar el premi que li doni la gana. El que és veritablement greu és que s'utilitzi TV3, la tuya, per a publicitar el mitjà, el lobby, i tota la collonada. Les eleccions d'Òmnium Cultural no les retransmetran, no. Ni piu.

Dessmond ha dit...

Quan els socialistes parlen de crosta a TV3 s'ha d'entendre que parlen d'un excés d'ells mateixos, no?.

Anònim ha dit...

A mi em va semblar entendre que la senyoreta leanan em deia que la seva companya de pis (que treballa amb en Cuní i ha estat una bona pila de setmanes preparant això del català de l'any) deia que el català de l'any en realitat el tria el senyor Cuní, i que si un personatge de la vida pública qualsevol (anomenem-lo èquits) no li cau bé al senyor Cuní, èquits mai a la vida serà català/na de l'any.
Això és el què em va semblar entendre, però no em feu molt de cas, que a mi el Cuní no em cau bé.

Anònim ha dit...

Uiuiuiiiii, que els de sos racisme ja s'estan posant nerviosos... Tranqui, et portaré Cune a la presó. :)

Per cert, al Tamudo li vaig sentir dir que ell voldria una selecció catalana oficial ja mateix. Ho va dir pels motius que fos, vale, però ja m'agradaria que ho digués el Xavi o el Puyol, un apalancat i un espanyolero de pro.

Anònim ha dit...

Celebro llegir-te de nou, Karbeis.
Qualsevol guardó que es decideixi amb vots per telèfon o SMS no té cap credibilitat. Si volen que "el català de l´any" tingui prestigi, que l´esculli un jurat competent. És clar que, aleshores, no el guanyaria cap socialista.

Rita ha dit...

Penso com l'indígena, que "El Periódico" faci el que li doni la gana (tot i que amb les subvencions que rep, ja podríem dir-hi la nostra), però que es faci per TV3 i en directe, és força més greu. Però ja no s'escandalitza ningú per res actualment. Potser hauríem de plantejar-nos l'ètica de tots plegats d'una vegada. En fí...

Anònim ha dit...

Això del Periodico és equiparable als lectors del Marca o As votant el Jugador del Barsa de l'any.

Lucrècia de Borja ha dit...

Si l'enquesta fos "el valencià de l'any" t'assegure que ací no seria el %major dels sociates, sinò dels PPeros. Dóna gràcies :P

Anònim ha dit...

Hola karbeis, és que havia començat a llegir-te per dalt i encara no havia arribat fins aquí.

Persevera. Quan escrius de política (a banda de la inutilitat global, social, de país, i econòmica, de 24 anys pujoleros), millores.