Llegeixo amb gran sorpresa com, novament, la colla de ressentits neofeixistes de sempre preparen, novament, un manifest en defensa dels castellanoparlants. Defensar els castellanoparlants és un eufemisme d’intentar erradicar els que no ho som, què us he d’explicar.
En aquest cas, el vòmit en qüestió portarà per títol “Manifiesto por una lengua común”,i reclama al Parlamento que “garantice en todo el territorio nacional los derechos de los que opten por la lengua común”. Fan èmfasi en “la posición asimétrica del español respecto del resto de lenguas oficiales españoles, de ámbito circunscrito en las autonomías bilingües”. Això és per ells Catalunya: una "autonomia bilingüe". I gràcies.
Per rematar-ho, sol.liciten al Parlamento “las modificaciones o aclaraciones, tanto constitucionales como estatuarias, que garanticen en todos los campos y en todo el territorio nacional los derechos de los que opten por la lengua común”. Toca’t els collons.
El que deixa més tranquil, és que ho signa la colla de fills de puta de sempre. Ja se sap: Fernando Savater, Arcadi Espada, Félix de Azua, Alberto Boadella, Mario Vargas Llosa, Rosa Díez… en fi, ja us podeu imaginar. Quanta merda junta. Només cal mirar-los les cares.
La presentació, òbviament, tindrà lloc a Madrit. I és que per tota aquesta xusma no som més que una provincia de l’extraradi madrileny que, per tocar els collons, fem servir un dialecte de merda que ens hem inventat. No entenc la necessitat d’aquest manifest si tenim en compte que l’espanyol (allò que ells denominen “lengua común”, obviant que és “común” perquè ens l’han imposat a hòsties) és present arreu, en tots els àmbits, i sense cap mena de risc. Així com el català topa davant de funcionaris incults de merda que no el volen aprendre, jutges enviats des de la “capital” a controlar els subversius, policies fastigosos que el ténen per propi davant la seva limitació cultural i intel.lectual que els impedeix aprendre el català, i immigrants sud-americans per qui l’espanyol també és comú (ja va dir el rei que l’espanyol havia sigut un idioma de encuentro, no de imposición), l’espanyol és present a tots els àmbits. I si tenim en compte que l’espanyol és l’idioma de la baula més baixa de la societat, i de la gent amb menys cultura –que, en tota societat és predominant-, queda clar que no cal patir, doncs, per la seva supervivencia.
Sobta també les vegades que surt la paraula “nacional”. I després ténen els collons de dir-nos a nosaltres “nacionalistas”? Per favor!
El que no m’acaba de quedar clar és la motivació que poden tenir tota aquesta colla de ressentits i morts de gana, que els porta a fer tants manifestos. Realment, els desitjo una llarga vida a tots ells, plena de patiments i desgràcies.
Això si: amb mi que no hi comptin. Jo ja tinc un idioma d’ús. I no és pas el seu.
11 comentaris:
material afusellable.
Sempre dins de la legalitat vigent, és clar.
Però bé, són els de sempre. Tampoc és cap sorpresa.
Motivació? Penso que és odi. I l'odi té un component irracional molt fort.
Ells que van d'intel·lectuals, pobrets, si es vegessin amb els meus ulls...
És un manifest d'intel·lectuals, no?. Amb coses com aquesta es veu el nivell de la intel·lectualitat espanyola. Empeltat directament amb el feixisme de solera.
Compte amb aquesta gent, no tenen un pel de tontos. I de fet, són tots d'esquerres, ressentits del PSC emprenyats perquè el Maragall no els hi donava càrrecs. Curiosament tots aquests ronden per les facultats de Dret i Econòmiques de la UAB, i curiosament gairebé tots són catalanoparlants -per exemple, el Francesc de Carreras, el qual vaig tenir de professor- i va ser el 2003 quan van donar l'espantada, d'allí va sortir el ciudadano despelotado de l'Albert Rivera, que per aquelles dates feia el doctorat amb el sr. De Carreras.
Resulten especialment patètics amb el seu paternalisme demagògic, duent a obrers de la planta de Seat-Martorell als mítings a repartir folletons.
Hipòcrites, si aquesta gent en realitat sent fàstic cap als seus votants. Qualsevol que hagi tingut el "plaer" de tractar amb ells ho sap, i no hi ha res pitjor que els cabrons elitistes d'universitat quan treuen la roba de safari i surten a passejar per l'Hospitalet com si ho fessin per Kenya.
Un dia parlaré del seu dogmatisme basat en "la constitución" i del que deia el De Carreras a les seves classes de Dret Constitucional.
Sort que ho vaig deixar.
Oh! Recordo que jo també li vaig dedicar un post, a l'Arcadio i al Félix! Són els que sempre et diuen que ens podríem curar viatjant i llegint.
Ja se sap, els espanyols viatgen i llegeixen molt. Vagis on vagis els veus, multinlingües ells.
En fi. Jo, com que no sóc antiviolència...
-reciclant l'acudit clàsssic: en què quedem? en intel·lectuals o en espanyols?
-revisant l'ortografia: promouen el bilingüisme o el vil-lingüisme?
-fregant el kantisme: quina és la nació dels no-nacionalistes? I la no-nació dels nacionalistes?
-dubte polític: quantes escissions ha patit ja Ciutadans-Partido de la Ciudadanía?
El que no entenc és perquè doneu tanta importancia a aquesta colla d'arreplegats. A mi em fa molta gràcia el indio peruà aquest fracassat en política al seu país i que es dedica a escampar la seva merda a través d'aquest tros de paper de vater anomenat el Pais.
Touché.
Frase d'un miserable: "Algunas dictaduras, como la española, la portuguesa o la chilena, nunca limitaron hasta los extremos comunistas los movimientos. Sí lo hizo el nazismo en su deriva final, aunque no con las personas, sino con los judíos"
http://www.arcadiespada.es/2008/05/09/9-de-mayo/
Una bona resposta d'en Moré:
http://www.cat-israel.org/2008/05/per-arcadi-espada-com-per-las-nazis-els.html
Ves a casa teva amb en Hitler. FEU FÀSTIC.
Jo tambe tinc la meva llengua d'ús. L'utilitzo amb te puta mare, una catalana d'origen alemany (clar, d'aquí ve el teu racisme de merda) a la que li agrada que la FOLLEM una i un altre vegada.
Publica un comentari a l'entrada