dijous, 5 de juny de 2008

Abans mort que convergent

Entre un contundent “fill de puta!” i un senzill “convergent!”, n’estic plenament convençut que qualsevol tiu (o tia, que diria l’amic Iu Forn) d’esquerres d’aquest país es sent infinitament més ofès amb el segón. I quan parlo de “tiu d’esquerres” m’estic referint a un simpatitzant d’ERC o d’IC-V (parlo de catalans. Els socialites, doncs, no ténen cabuda en aquest escrit).

Ahir veia en directe el Ple del Parlament, i com el conseller Baltasar (és lamentable que algú com en Baltasar pugui ser conseller… però bé, si algú com en Montilla és president bé podria ocupar la presidencia o alguna conselleria la Karmele Marchante, el Vaquilla o el Raul Tamudo) responia al diputat popular Santi Rodriguez. Popular. Popular del Partido Popular, s’entén. El Partit que, en principi es trobaria a les antípodes d’IC-V, no? Doncs bé: davant d’una petició de dimissió formulada per part d’en Rodriguez, el conseller Baltasar responia amb un bonrollisme, una tranquil.litat i una formalitat impressionant. Fora dels micròfons, copets de palmell a l’espatlla i tot. Una amistat, una cosa, que em va fer venir a la ment allò de l’”oasi catalán”.

Acte seguit intervenía l’escolanet Ramon Espadaler. Val a dir que l’Espadaler, pobre, es d’aquelles persones que destil.len bonhomía. No té una imatge agressiva ni una oratòria demolidora, precisament. Doncs bé, el semblant del conseller a l’hora de respondre’l era completament diferent a quan responia al popular. Maleducat, altiu, insolent, violent… incomprensible, vaja. Sobre el paper… doncs home, hagués estat més justificada una resposta així al diputat del PP que no al de CiU. Doncs no.

L’esquerra d’aquest país és de tradició ressentida. I les conseqüències les patirà en Joan Carretero aquest dissabte a les eleccions d’esquerra. Carretero ha estat titllat per l’analfabet Benach (entre d’altres) de “Convergent”. I això és el pitjor insult que es pot dir a algú que pretén dirigir un partit com l’esquerra d’avui en dia.

És cert que la gent de Convergència preferiría una esquerra presidida per un Carretero que no pas per un Puigcercós. Però ho és per la gent de Convergència com per qualsevol persona amb dos dits de front i un mínim d’amor pel país. I és que a veure: un doctor en Medicina que vesteix correctament, amb bona oratòria, i que es permet presentar-se a un acte organitzat per les JERC per dir-los que el que han de fer amb 15 anys és estudiar en comptes de perdre el temps amb collonades polítiques… cony, aquest home és convergent! I com dèia, això és el pitjor que es pot ser en aquest país.

Només cal mirar els anuncis “públics” que s’emeten de qualsevol administració: tots els que hi surten foten pinta de desgraciats o d’okupes. I què passa als serials de TV3? Tots els empresaris són una colla de fills de puta que només pensen en el negoci. És la “cultura” que s’extén per aquest cony de país nostre: s’ha de ser un alternatiu progre, i esperar a que l’administració et subvencioni el pis. No emprenguis ni treballis excessivament, no fós cas que et convertissis en un convergent. I així, amb el foment d’aquests valors, acabarem tenint el país que tindrem.

Mira que mai se m’han donat bé les prediccions del futur. Però entre un metge rigorós i amb principis, i un res que ha estat el principal artífex que el país sigui governat avui per algú tan gris com Jóse Montilla tot i haver perdut les eleccions (i de molt!), veuràs com els militants d’esquerra es quedaran amb aquest ultim. Cap mena de dubte.

11 comentaris:

Rita ha dit...

Doncs lamentablement em sembla que tens tota la raó. Preferiria, en aquest cas en concret, que no la tinguessis, la veritat...

Anònim ha dit...

Hola Karbeis, soc jo, socialista i català magrat t'emprenyi la barreja. Ja t'ho vaig dir a l'anterior article. Estic esperant un text intel·ligent per fer-te un comentari a l'alçada. Mentre només escriguis "xavalla" (o calderilla) no gastaré moneda de llei.
T'ho dic amb bon rotllo, i amb ànim de que t'esmenis.

Anònim ha dit...

ERC arrossega el ressentiment dels vuitanta encara. D'aquí uns anys els hi passarà el mateix, però amb els socialistes. Es tracta d'una qüestió generacional.

D'altra banda, sí que és cert que les esquerres, a Catalunya, estan sota mínims. Han caigut en el discurs demagògic del "bon rotllo", creuen estar per sobre del bé i del mal i, sobretot, actuen com els mossèns del segle XXI: pugen al púlpit per a dir als catalans que és allò que han de creure i què no.

Personalment, això és el que més m'emprenya. Juntament amb l'actitud antidemocràtica d'ICV, partit minoritari (ni el 10% dels vots!) que es creu amb potestat de parlar en nom de TOTS els catalans.

Personalment, el gran problema de l'actual govern és tenir una fixació quasi malaltissa pels actes de l'antic executiu català -el "i tu més!" que diuen els nens- i, sobretot, oblidar que ha de ser el govern de TOTS els catalans, no dels seus votants.

Crec en la higiene democràtica. El 2003 vaig alegrar-me'n de l'expulsió de CiU del govern. Però és de justícia dir i afirmar que l'actuació dels dos tripartits, ha estat absolutament decebedora. I si els votants socialistes no ho veuen així, és que estan cecs.

És que en aquest país ningú es planteja per què la participació ciutadana a les eleccions al Parlament de Catalunya és, comparada amb les generals, depriment?

Senyors, que el 50% del cens no vota!

Catalunya, si encara no és morta, poc li falta.

reflexions en català ha dit...

Molt bon article, sense pelots a la llengua. Benvingut a Blocs amb estrella. A veure si els fotem una puntada al cul d'una puta vegada

Karbeis ha dit...

Apreciada Rita, és un honor llegir el que dius. No és conya: és sentit comú!

Mia, company: saps que ets possiblement l'únic socialista amb qui soparia. L'únic que ho és perquè realment ho vulgui ser (l'altre 99,9% o xupen d'alguna administració, o no saben llegir, o només saben votar socialista perquè és el que han vist fer sempre a casa).

Jo considero (quedi clar que començo amb "JO CONSIDERO" que vol dir que "JO" -és a dir, jo mateix- "CONSIDERO" -que penso, crec, he arribat a aquesta conclusió) que tant IC-V com Esquerra són dos partits plens de gent que realment es creuen d'esquerres. Dic "es creuen" perquè la majoria de les vegades els seus fets o les seves opinions deixen ben clar que no ho son. Però com a mínim creuen tenir uns principis i uns ideals.
Ser socialista, en canvi, és com prendre't Ibuprofè per combatre les angines. I jo ja m'he entès.
Dir que ets socialista és com dir que t'agraden els animals o la natura. No hi ha cap ideal que pugui empènyer algú a fer-se socialista llevat de la voluntat de viure bé sense tenir atributs com per aconseguir-ho amb el propi esforç.

Per tant, doncs, escriure qualsevol cosa intel.ligent cagant-me amb els socialistes em sembla redundant i obvi. I una pèrdua de temps si tinc en compte que probablement només ho podràs entendre tu.
Caleu foc a la seu amb en Montilla, en Zaragoza, en Bolaño, l'Iceta, en Corbacho, en Balmón, els Nadal, en Joan Ferran -aquest especialment-, en Daniel Fernandez, els alcaldes de pobles d'extraradi manguis, xulos i xarnegots (el 75%) i els que són uns empanats i uns il.luminats (l'altre 25%) dins, i potser us començaré a considerar un partit polític. De mentre, no em deixareu de semblar una malformació de la democràcia.

I per cert, no m'havies de pagar un gelat si finalment PSC i CIU no es repartien la Generalitat? Jo et vaig dir que no succeïria, ja que podent pactar amb gent més justeta i necessitada d'aparences no anirien a pactar amb professionals de la política que els puguéssin deixar en ridícul. Però tu sostenies que no... recordes?

Lo Gené, un honor tenir-lo a "casa". Posi's còmode.

Reflexions en català: sort pel dissabte!

Anònim ha dit...

No ho puc entendre. Català i sociata ja no lliga d’entrada. Ser-ho per convenciment propi... resulta impossible. Estem bé de salut?

Anònim ha dit...

Que pesadets que esteu els convergents amb en Carretero, feu-lo del partit com ja vau fer amb en Sis Ales.
Fins que no us desfeu d'Unió no hi ha res a fer, és més fàcil atacar a ERC, però el més fotut de tot és que estem condemnats a entendre'ns, mal que ens pesi als uns i als altres.

Salut!

Anònim ha dit...

Karbeis, simplement dir que has fet un ple! Ja n'estic fart dels que parlen de Convergència amb resentiment, enveja, agror, ràbia... dels que ens diuen que som de dretes i que pactem amb els espanyols del PSOE, quan ells ens han dut a tenir un president com en Montilla, s'han abaixat els pantalons amb el ZP i burocratitzen la Generalitat mentre multipliquen els funcionaris amb amics i familiars.

No es pot ser catalanista i menys encara independentista i vendre's el país al psc-PSOE per no fer president a Convengència, simplement per recel i rencúnia.

En Carretero és titllat de convergent perquè és l'únic dirigent de primera fila d' ERC que té clar que els catalans hem de fer pinya i això vol dir comptar amb Convergència. Els altres prefereixen seguir amb allò de "van pactar amb el PP"

Anònim ha dit...

Tens tota la raó. Joder si la tens. I qui hi guanya, amb això? Esquerra? CiU? No, els de sempre, els putus sociates.

En aquest cas sí: millor que em diguin "filldeputa" que sociata.

Anònim ha dit...

Antoni:

No es que siguem pessats o no pessats (els convergents), el que passa es que sabeu que tenim raó. La raó de ser i pensar que en Carretero, seria el millor President de ERC. Jo no se si pactaria amb CIU, es igual el que fes, però el que si que ha de fer es treure el sociates del seu davant, per treure el pais de la merda, en que ara hi estem fins quasi al coll. Carretero no cal que sigui convergent com dieu, igual ni ens pot veure, però el que està clar, es que busqui el millor pel nostre pais.
A reveure.
Zeru

Xavier Pagès ha dit...

doncs sí, l´has clavada aquesta, de totes maneres i posant-me positiu, que ja és molt dir això, cada vegada s´està mes a prop d´una majoria mes ample..