dimecres, 18 de juny del 2008

Els radars no ténen finalitats recaptatòries. Noooo, que vaaaa





Deia l'incompetent mentider aquest d'en Joan Saura que els radars de velocitat eren uns elements que tenien una finalitat únicament dissuassòria, que es posaven a punts negres on hi havia una alta sinistralitat per tal de provocar que la gent, veient el radar, afluixés i s'evités així l'accident.

Que això és una falàcia, com tot el que surt de l'il.legítim govern tripartit dels collons ja ho sabiem tots. Fins aqui cap novetat. I si algú no em creu m'agradaria que em contestés al següent:

Què fèien aquests agentes instal.lant aquest trípode sobre la Gran Via a l'alçada del carrer Selva de Mar? És a dir: quina finalitat té aquest radar de la foto. Quina és la sinistralitat d'aquest punt? Quina és la dissuassió que provoca aquest radar amagat?

Per qui no hi sàpiga, aquest de la panxeta amb aquesta pinta d'esforçat treballador que surt a la foto, està instal.lant un radar sobre la Gran Via de manera tal que és completament invisible al conductor a qui amenaça. La carretera en qüestió és una via amb 3 carrils per banda, separats per una mitjana i sense semàfors ni passos de peatons, ni voreres ni res per l'estil. Doncs bé, tot i això la limitació és incomprensiblement 80 Km/h. Si vostè va a més, senzillament li faran una "foto" sense que se n'assabenti. I precisament perquè no se n'assabenta, vostè no afluixarà pas. La pregunta és: posar un element que genera una multa però no evita que el conductor en qüestió deixi d'anar ràpid i de suposar un perill quina finalitat té? Evitar que corri o recaptar i punt? Heus ací la qüestió.

P.D.: Servidor, precisament perquè sempre va amb el peu a baix de tot, té cura quan condueix de si hi ha radars o no. A més a més, s'ajuda d'elements tecnològics que l'avisen dels radars (uiuiui lu que ha dit) i precisament per això, a un servidor, Kamikaze sense arrepentir, no l'enganxa cap radar tot i passar-se els límits pel folre dels collons. La majoria dels qui conec amb alguna multa de radar a sobre són, precisament, la bona gent que no corre excessivament (però que, evidentment, va per sobre d'uns límits que son impossibles de complir). Com sempre, amb les lleis d'aquest govern d'incompetents, inútils i incapaços acaba "pringant" justament qui no hauria de pringar.

11 comentaris:

Anònim ha dit...

Espero que no hagis de plorar mai la mort d'algú que estimes perquè un cabrón que condueixi amb excés de velocitat perdi el control de la màquina.
Atentament.

Anònim ha dit...

Quan un és un incapaç, un inepte i un mentider, n'és sempre.

Quan sento el nom de Joan Saura m'entren ganes de cremar boscos i tallar arbres.

Anònim ha dit...

Sra. Cassandra, un cabró perdrà igual el control del seu vehicle a 120 que a 170, i a aquest cabró fotre-li radars no serveix per a res, perquè possiblement vagi borratxo o enfarlopat. A mi m'emprenya més la mamà que va amb el seu cotxe i els llums apagats un dia de pluja per l'autovia sense passar de 70 perquè va acollonida, que el que té el carril lliure i va cagant llets quan la carretera té poc transit. I ja li dic jo que es impossible perdre el control d'un vehicle actual en plena recta. De fet, mantenir creuers de 160 és absolutament natural per la majoria de vehicles fabricats.

Anònim ha dit...

A veure... 160 km/h, això vol dir, ummm, 44,4 metres recorreguts en 1 s. Oh! perdona, quanta seguretat!

Anònim ha dit...

Sr. Cassandra, si no vol córrer riscos vagi a peu. El simple fet d'agafar un cotxe significa assumir cert grau de risc, és així, això del risc 0 que els hi ensenyen per la tele no existeix, es fals. Si algun dia té un accident amb el seu cotxe, deu no ho vulgui, ja pot anar a 120 com a 160, només un miracle la podria salvar. I repeteixo, 160km/h (i més) no són una bestiesa, sinó absolutament controlables per un conductor experimentat.

Ah, i sàpiga que he perdut dos familiars en accidents viaris.

Karbeis ha dit...

Apreciada Cassandra,

Desconec si les seves paraules es deuen a una pèrdua d'un ésser estimat. Jo si.
En qualsevol cas, conduïr per una autopista propera a Barcelona a 120 Km/h. és un excés de velocitat sancionable amb 4 punts del carnet de conduïr i fins a 600 € de multa. I convertir-se, per vostè, en un cabró.
Fa mig any, però, era legal. M'ho pot explicar?

Em pot explicar perquè un cotxe d'ultima generació pot circular per una autopista sense tràfic en un dia assolellat exactament a la mateixa velocitat a la que ho podia fer fa 40 anys un 600 amb trànsit un dia plujós?

Certament, no té cap mena de sentit. I rebaixar el debat a aquest nivell és, a part d'una mostra d'hipocresia i demagògia bastant rància, una simplificació massa extrema.

I com que veig que li agraden bastant els números, l'emplaço a que esbrini el següent: quants metres necessita un cotxe estàndar d'avui en dia per passar de 160 Km/h a 0 Km/h. I quants en necessitava un de fa 15 anys, per exemple. O 20.

O, per fer-ho més fàcil, quin és el límit per ser "cabron" o no ser-ho.

A mi "em pesa el peu", ho reconec. M'ha pesat sempre. Corro. I molt. Me'n ric dels 160 Km/h dels que parla en Lo Gené (probablement ell també se'n riu però no la volia escandalitzar). Però ni faig bestieses quan hi ha trànsit, ni en zones poblades. I és molt més perillosa una persona poc capacitada per conduïr, a velocitat legal, que jo gaudint d'una carretera plena de revolts. Per exemple. S'ha de ser més cabró per conduïr amb por o sense saber-ne, que per passar-se els ridículs límits de velocitat pel folre dels pebrots com -si, li reconec obertament- faig jo cada dia.

És més perillós el meu sogre, pobre home, a 80 Km/h que jo a 180 Km/h.

Anònim ha dit...

Estimat Karbeis. M´alegra veure que tornes al peu del canó. De fet, no he deixat mai de llegir-te, quan he estat temps sense fer-ho, m´he posat al dia, però feia temps que no comentava. Pels que no som de Barcelona ni hi anem sovint, haver d´anar a 80 km/h per una autopista de 3 carrils en hores on no hi passa ni "cristu" és molt perillós perquè t´agafa una somnolència brutal

Anònim ha dit...

Karbeis,

Fa uns anys, una colla d'amics, en un moment, digue'm-ne, d'eufòria van decidir que per acabar la festa seria divertit baixar el carrer Balmes sense parar a cap semàfor en vermell. I així ho van fer. Es van amuntegar en un cotxe de segona mà que un d'ells havia heretat de la mama (la mama ja l'havia comprat de segona mà)i tots a riure, frenant en verd i accelerant en vermell. I no va passar res. (Bé, potser van fer enfadar a algun taxista i al conductor d'un camió de la brossa)

Un temps després, en un viatge Barcelona - Amsterdam, el nivell havia pujat i el cotxe era bo i segur. El conductor no va respectar en cap moment els límits de velocitat. És més, és va dedicar a tocar els collons als altres usuaris de la via tant com va poder. S'enganxava com una paparra al vehicle que ocupava el carril ràpid amb l'intermitent esquerre ara sí, ara no, fins que el deixaven pas, o feia carreres virtuals amb altres conductors tan descerebrats com ell. I no va passar res...

Una persona molt pròxima a mi té com una gran afició "anar a fer curves". Alguna vegada ens ha explicat alguna anècdota (?)que traduït vol dir que ha estat a punt d'estampar-se contra qualsevol animal, vegetal o mineral que se li ha posat pel mig. Però mai no li ha passat res (de greu vull dir)...

Aquests conductors no han pagat en sa vida una multa per excés de velocitat i tenen tots els puntets que s'han de tenir.

Però no tots han tingut tanta sort.

Hi ha moments en que sembla que tot es conjuri perquè passi una desgràcia.

Entenc la fascinació de la velocitat, de fet, l'únic (i espero que últim) accident va ser anterior a l'obtenció del permís (tots tenim un passat)però m'he adonat que no tinc cap dret a posar en perill als altres només pel pessigolleig a l'estómac quan et penses que ets el rei, en el meu cas la reina del mambo, només perquè portes una velocitat excessiva o inadequada i us agradi o no la velocitat de la màquina fa que el risc augmenti de forma exponencial.

Salut

(Ah! Karbeis, t'agraeixo aquest mini-món de llibertat)

Karbeis ha dit...

Apreciada Cassandra,

Al marge tu habitualment respectis -o no- els límits de velocitat i jo manifesti obertament que no ho faig, has vingut a exposar amb una sèrie d'exemples exactament la mateixa queixa que jo.

Qui acaba "pagant" les conseqüències de les ineficaces i successives lleis que treu el govern són, precisament, aquelles persones que no ténen per costum infringir la normativa. És així, ens agradi o no. Jo mateix hi he contribuït: apretant al burro que va a 80 Km/h pel carril de l'esquerra estant limida la velocitat a 80 Km/h. I com que no es vol apartar perquè no li surt dels collons, intenta augmentar la velocitat per veure si d'aquesta manera em pot deixar enrere. I es posa a circular a 120 Km/h. I llavors vé quan arribem a l'alçada del radar de torn, que jo tinc molt present que hi és ja que cada vegada que hi passo he de frenar. Però ell, com que té per costum anar a 80 Km/h però en aquell precís moment se li envà la olla, passa a 120 Km/h per sota el radar i el flash és antològic. A mi, com que he frenat abans i hi he passat a 80 Km/h no m'enxampa pas.

I aquest senyor que té per costum complir escupulosament els límits de velocitat tindrà 4 punts menys al carnet, una multa d'entre 300 i 600 €, i el carnet retirat d'1 a 3 mesos. I jo, que sóc el que un cop passat el radar he accelerat fins que l'he perdut de vista pel retrovisor, res.

Calen tantes lleis per això?

D'altra banda, qualsevol dels casos que cites (començant pels semàfors en vermell) si que denoten una inconsciència brutal. No crec que sigui equiparable amb el córrer en segons quines circumstàncies.

Sobre l'espai de llibertat... què has d'agraïr? Gràcies a tu per generar debat!

Anònim ha dit...

Benvolgut Karbeis,
Els que anem amb Mehari no correm pas...ens empassariem la corbata.
A mi, però, un giny, d' aquests, infernals que retraten, em va fer una instantànea a 180 Km/h amb la meva tartana. Els vaig dur a judici, és clar. De tants requeriments notarials com els vaig presentar de primer bon dia, ara quan passa un Mehari o un dos cavalls els radars s' apaguen miracolosament. El jutge encara riu! A 180 ni amb tramuntana a popa!
Tinc un Audi d' aquests blaus qualsevols, pels dies que plou i no vull xopar-me, és un cotxe que corre massa i ni te n' adones, va equipat, però, amb un autolimitador de velocitat que acostumo a fixar a 75 si circulo per la circunvalació de barcelona. La dona que és alumna avantatjada fa com jo, però un dia que baixava a comprar qui sap què a la capital, havien posat uns senyals d' aquest de 60 grocs que indiquen obres sense que n' hi hagi cap, just allà també hi havien posat un radar que la va retratar.
Pobreta tres punts i gràcies.
El més bo del cas, però, és que ella que votava IC, ja a les últimes va votar alguna cosa verda o antitaurina però no els neofisiocrates de palangana sociata.
Salut i kilometres,
Cesc.

Anònim ha dit...

Un servidor s'acaba de sentir ofès, srta. Cassandra. Que vostè compari el fet d'incomplir els límits de velocitat amb fer el subnormal per la carretera, és una bestiesa. Els seus amics, amb perdó, són uns fills de puta. Que sigui capaç de comparar-los amb qui senzillament i de forma segura circula a més de 120km/h, denota una ignorància i falta de cultura al volant.

Així s'hi quedin els seus compis.

Les úniques vegades que he estat a punt de morir per la carretera, ha estat per fills de la gran puta com aquests. Micos que es dediquen a avançar quan no toca i te'ls trobes de cara, subnormals que se t'enganxen a mig metre del cul sense tenir en compte que si per raó alguna frenes ja l'heu cagat, i imbècils que es salten semàfors a 70km/h per ciutat.

I tot això, vostè ho compara amb anar ràpid.

Amb tot el carinyo, vagi a la merda.