La Dolors Camats practicant una fel.lació al Cristiano Ronaldo. Podria reprendre el bloc de 1.000 maneres, però ho havia de fer amb aquesta imatge que, des que em va fer despertar sobressaltat del sofà (entestar-se a mirar únicament la TV3 d’avui en dia és el que té: hom s’adorm), s’ha convertit en recurrent. I m’assalta en qualsevol situació: conduint, dinant, reunit en consell d’administració, jugant amb els meus fills o llegint el diari.
La Dolors Camats, amb aquella cara de peix bullit i aquell ritme vital equiparable al d’un roc de 15 tonelades. Aquell posat de tòtila. Aquella sossura. Aquell esquerranisme llefiscós de ressentida recicladora. Succionant amb fruïció el membre del gitanet reconvertit en multimilionari gràcies a les dots negociadores (sic) del president del Madrit. No me la puc treure del cap.
He pensat a buscar un psiquiatre però, francament, la sola idea d’haver d’explicar una imatge com aquesta a un desconegut em posa els pèls de punta. De fet, no m’atreveixo a explicar-ho ni als familiars més directes. És en aquest punt on servidor recorda el bloc. I servidor veu un llum al final del túnel. I servidor no recorda la contrassenya, i prova i prova fins que no hi ha res a fer. I servidor veu la pestanya “ha oblidat la seva contrassenya?” i hi clica al damunt. I servidor pot entrar novament al seu bloc. I exclama “Visca!” mentre clica amb força el teclat del seu Dell Latitude (ha desistit d’intentar fer alguna cosa amb el flamant Compaq amb Windows Vista recent estrenat: “windows ha detectado un error” “quiere buscar en línea la solución al problema” “si” “windows no ha encontrado una solución al problema” “windows se está cerrando” “si enxampo l’inventor del güindousvista l’escanyo”). I és en aquest punt que, servidor pren aire, tira l’esquena enrere, i amb el cos recte i els braços extesos a l’estil Richard Clayderman disposant-se a interpretar una gran peça, pensa en Guardiola, Messi, Xavi, Iniesta, E’too, Henry, Alves, Piqué, Márquez, Puyol, i exclama “JOAN FERRAN: CAGUMLAMAREQUET’HAPARIT!”
12 comentaris:
Ben retornat!!!
Ja pensava que estaves meditant pel Tibet o pel Nepal!!
Bon estiu!
Cordialment,
Andreu
ara m'adono que és una sort que quan somio aquesta mena de coses, els protagonistes sempre son de dibuixos. Mític quan vaig somiar els tigretons i els fosquitos que es feien la sirenita i la dona-pop-dolenta l'una a l'altra.
ben tornat siguis, karbeis, si és bembé per això que serveixen els blogs, no?
Oh! Ni recordava l'avís de bloc amb contingut per adults!!! Ben tornat! ;)
Reprendre el blog per un ensurt semblant compta amb el meu suport.
Jo també el faig anar per raons semblants, tot i que de moment la Camats no m'apareix ni en somnis. Amb el que fa ERC ja vaig més que servit.
Com va això de repartir altre cop biberons?. Ànims!
Ja era hora!!
Ens tenies abandonats i preocupats, eh??
Ja era hora!
Ja sé que ara NO TOCA! Però ens faries un gran favor als teianencs/ques, si ens fessis una radiografia de com veus la situació político-administrativa de Teià, com ens la deixa, quan finalment ja ens ha deixat el teu amic Andreu.
Ben tornat!
Fill de Teià
Benretrobat Karbeis,
l' imatge de la fisiòcrata amb el gitano molt bona, tot i que em sembla que amb tant poca sang com gasta, la camats ha de ser un sac de pelleringues invertebrades. Un blandiblub amb potes.
Salut i independència,
Cesc.
Està insinuant que hauríem de referir-nos a ella, més que com a "diputada" simplement com a "puta" a seques?
Clicko sobre el bloc de'n Karbeis d'una manera rutinaria...quasi mecànica i...Oh sorpresa!!
Res, que a mi la Camats només em treu de pollaguera i prou. Em treu de pollaguera la seua superba, el seu possat d'estar per sobre del bé i del mal...en una paraula la seua fatxenderia...comuna a la majoria dels seus correligionaris.
Bé, sàpigues que alguns, malgrat haver-nos abandonat (esperem que transitòriament), encara teniam esperances, i la prova en son els comentaris.
hola karbeis :) ben tornat per aquests mons.
Quan puguis....llegeix-te aquest discurs... Segurament et farà venir records molt entranyables..
http://blocs.esquerra.cat/andreubosch/bloc/el-meu-comiat-dalcalde-de-teia-2003-2009
Llàstima no poder conèixer el teu parer...espero, que de moment.. i que també, aviat reaccionis.
Gràcies!
Fill de Teià
Si només tens imatges sexuals amb la Dolors camats encara no estàs per anar al metge. Però ja et faig saber que, si tenim un Tripi 3 tindràs somnis amb l'Iceta, i això compatriotes sí que és droga dura.
Publica un comentari a l'entrada