dimecres, 24 de setembre del 2008

Quin panorama noi

Aquest món nostre cada dia està pitjor. Ni tant sols podia accedir al meu bloc, collons, que he hagut de restablir la contrassenya i tot (i ara que hi penso… ja no recordo què he posat). Fa dies que la situació em desborda i, certament, no sé què escriure: fallen tantes coses!

En primer lloc, el word 2007 és una merda. Si, ja sé que els temps canvien i tot això, però tot i tenir la interfície en català, encara no he tingut collons d'incorporar el diccionari català (raó per la qual em passo més estona corregint les auto-correccions que escrivint). M’indica que tinc el diccionari configurat per l’”español tradicional”. I jo em pregunto: com cony s’ho fan els que miren gran hermano i es creuen en Zapatero? Perquè dubto molt que “tradicionalment” els espanyols féssin ús de l’”haiga”, l’”ejque”, la lletra “k” o el ver “haber” per llançar advertiments del tipus “haber si os calláis”. En fi, tant se val.

Tenim una negociació (sic) del finançament que fot vertadera pena. En primer lloc perquè és una negociació on una de les parts demostra dia rere dia que s’ho passa tot pel folre dels collons sense ni tant sols immutar-se. Com es pot negociar en aquestes condicions? Si fa riure! Sempre m’he mostrat contari a la violència: sóc un hipòcrita. Tenim 5 parts en aquesta negociació:

PSC: Aquests queda clar que no ténen cap mena de força, i centren les seves forces a evitar que es noti que estan lligats de mans i peus al PSOE. És que algú ho dubta? Declaracions del tipus “CiU s’ha de deixar de maximalismes” són per escopir la cara de qui les fa. Directament. Jo estic convençut que el conseller Castells realment intenta buscar el millor per Catalunya. El problema, però, és que està sol. No cal rememorar les paraules del mort de gana vingut a més d’en Corbacho, oi? Sincerament: algú que no sigui rematadament imbècil creu que el PSC té Catalunya com a prioritat? Aneu a cagar, home, que fa temps que ens afaitem.

Esquerra: En primer lloc, no crec que hi hagi ningú en tot el partit capaç d’entendre el finançament. Per tant, doncs, què han de proposar, aquests? La seva màxima preocupació en aquests moments és intentar mantenir el poder costi el que costi, però sent a la vegada amics de CiU. Que ho volen tot, vaja. I crec que si en comptes de perdre tant de temps mirant de reüll què fan els altres tot pensant com els pot afectar, potser aniriem millor i tot.

IC-V: Aquests, directament, estan acollonits veient què pot fer Esquerra. D’uns anys ençà viatgen en cotxes amb seients de pell i mengen cada dia a restaurants que no es poden permetre. La màxima prioritat, doncs, és mantenir la cadira costi el que costi. Encara que això impliqui “performances” galdoses com la de l’ex-matxaques de la Fecsa amb la vicepresidenta primera. Pena, vaja. D’altra banda, qui podem trobar en un partit d’il.luminats com IC-V que tingui un mínim de coneixements com per fer alguna proposta intel.ligent sobre finançament?

CiU: No dubto en absolut que les seves propostes poden ser les millors, i de llarg. El problema, però, és que com que ténen assumit que una gran part de la població ratlla la imbecilitat, perden massa temps evitant el desgast. Que res del que puguin dir es pugui interpretar com que volen fer que la gent se n’adoni que tenim un govern –PSC- completament sotmès al que digui el PSOE. I així no anem enlloc. Mentre energúmens de la talla d’un Ribera (o qualsevol dels fillsdeputa que comparteixen filiació amb ell) poden dir les bajanades que vulguin, a la “Casa Gran” se la segueixen agafant amb paper de fumar no fos cas que s’esvalotés cap tieta.

Govern d’Espanya: Aquests, està clar, no? Cada cessió a Catalunya implica una davallada en intenció de vot a l’estat espanyol. Per tant, doncs, es tracta de no cedir una merda, i confiar en el baix nivell de la ingent quantitat de ments simples que encara ocupen el nostre país i propicien que el PSOE tregui tants vots aqui. Mentre un Joan Ferran qualsevol pugui anar pel carrer sense que l’apedreguin, no en sortirem mai.

Aqui, el que ens falta és un David Ben Gurion que, amb un parell de collons, es planti i els digui als espanyols “fins aqui hem arribat” tot proclamant l’estat independent de Catalunya. Qui ens enviaran, aqui? A un exèrcit farcit per retrassats mentals del tipus “soy hel nobio de la muerte” i sud-americans a qui han promès papers si s’allistàven a l’exèrcit? No em facis riure, home. M’agradaria veure com se’ls passaria la xuleria a Madrit si es quedéssin sense els nostres €.

Mira que he voltat món, i mai no he vist una concentració tant gran de gent incompetent que visqui a costa del talent aliè com a Madrit. I és que no ens enganyem: Madrit és una ciutat –digues-ne comunitat, si vols- que viu de ser capital del “reino” i prou. El caràcter madrileny és gandul i gassiu. No trobaras un madrileny competent i treballador. I els catalans, com burros, fent-los la feina bruta tot produïnt des de Madrit. Us recomano el següent exercici: vol en avió amb Vueling –que és catalana- fins a la T4. Metro des de la T4 fins a “nuevos ministerios”. I d’allà, la línia 10 en direcció “Puerta del Sur” fins a Gregorio Marañón (una parada). Un cop a Gregorio Marañón, agafeu la Castellana i, xino-xano, la recorreu fins la cruïlla amb Ortega i Gasset girant el cap a banda i banda: “La Caixa”, el RACC, la Catalana Occidente, el Banc Sabadell... us trobareu com a casa, vaja. I és que Madrit és això: res fruit de l’esforç propi. Si Madrit no fós capital, probablement els aborígens/autòctons d’allà encara viurien en coves (en plè segle XXI). La gomina, la xuleria i els cotxes amb xofer ens els deuen bàsicament a nosaltres. No en tingueu cap dubte. I si el teniu, dugueu a terme l’exercici que us dic: ells no han fet res.

TV3 i Catalunya Ràdio estan sota mínims. Algú dubtava que després de l’assalt a la Generalitat per part dels espanyols els ressentits i els incapaços, ensorrarien tot el que haviem aconseguit aprofitant la democràcia? Doncs au, reis, ja ho teniu. TV3 s’ha passat l’estiu emetent repeticions. Això pretén ser referència d’alguna cosa? Entre la Judit Mascó (que si, que és alta i té una cara maca, però és a la presentació de programes el que el Leonardo Dantés a la composició musical) i la merda de col.laboradors dels programes pretesament divulgatius (vaig sentir un economista –sociata, evidentment, es notava per la cara de restrenyiment i el trajo barat que jo no gosaria posar-me ni sota amenaça de mort- al programa d’en Cuní culpant l’especulació de l’augment del preu del petroli, i una mica més i caic desmaiat: només un ignorant o un manipulador pot vomitar una tonteria semblant. I és que jo em pregunto: i aquests especuladors dels que parla on el magatzemen, el petroli amb el que especulen?). “Herois Quotidians”, una perla al mig de tanta misèria, s’ha acabat. De l’APM no en tenim notícies. I a canvi ens empassarem el Polònia 3 dies a la setmana, suposo que fins que l’avorrim. Lluny queden els temps on els telenotícies eren telenotícies –i no aquesta merda que emeten ara-, i els programes no insultàven la intel.ligència de l’espectador. Suposo que el PSC donarà per acabada la feina el dia que deshissin la senyera del Palau de la Generalitat, i s’hagi acabat el joc.

El Barça... millor no en parlem. No sóc partidari del Guardiola. Aqui ho deixo escrit.

I em podria extendre parlant sobre la crisi (o “crecimiento negativo” que diuen els socialistes, en una nova demostració de nul.litat intel.lectual: com es pot “créixer” de manera “negativa”? Això es diu decreixer!) aprofitant que és un tema que no només m’apassiona, sinó que hi entenc una mica. Crisi on, a diferència d’altres crisis, distingim claríssimament al seu orígen una sèrie de gent que ha enganyat per embutxacar-se altíssims rendiments d’una manera relativament ràpida (parlo del sector financer), una sèrie de gent que s’ha cregut més llesta del que realment era (en el cas del nostre país, parlariem bàsicament del sector de la construcció) i, per últim i de manera massiva, tota una sèrie de gent que s’ha deixat enredar com a “xinos” –sense faltar als orientals- tot pensant-se que éren rics quan no passaven de ser gent perillosíssimament endeutada. Hem viscut una època on qualsevol pelacanyes es podia comprar un cotxe de 50.000 € o 60.000 € oferint com a garantia casa seva. Vivendes que han servit com a garantia de crèdits que pagàven creuers, viatges o qualsevol altra despesa superflua. Que els preus dels pisos no podien pujar a un ritme d’un 30% anual de per vida, ja es veia. Que uns tipus d’interès per sota del 2% eren insostenibles, també. El més greu del tema és que a les entitats de crèdit, per pura supèrbia, els ha costat uns anys adonar-se que comprant diners a 1 any i venent-los a 30 l’hòstia t’ha d’arribar. I els ha arribat. Ara ens trobem amb entitats com Bancaja que, per obtenir liquidesa, l’ha de pagar a un EURIBOR + 6,5%. A quin preu ha d’oferir els diners per fer negoci? A cap. Taparan forats fins que algú els intervingui o petin. Els responsables, però –i com passa sempre-, quedaran completament impunes.

Vénen un parell d’anys (pel capbaix) de caiguda lliure, on el sistema aguantarà com bonament pugui (però tranquils tots! Aqui tenim en Montilla, en Saura, en Corbacho o el Ministre d’Economia i Hisenda amb estudis de Dret –aquella carrera on no s’estudia matemàtica ni en la seva versió més elemental- Solbes). Espero que davant la manca d’expectatives, molts s’animin a tornar al pueblo i possibilitin que, a les properes eleccions, els resultats denotin més intel.ligència. I és que de cara als propera comicis, a mi m’agradaria que cadascun dels qui han possibilitat un govern socialista a Espanya (a Catalunya el tenim per ambició i traïdoria d’en Puigcercós & Co., no per democràcia) es preguntin com els ha anat la cosa a títol personal. Què és això que ha fet en Zapatero per tal de poder afirmar sense avergonyir-se que “si gana Zapatero gana Catalunya”. Vols dir que amb en Rajoy estariem pitjor? Vols dir que hauriem aconseguit (encara) menys? Tu n'estas segur/a, d'això?

Necessitem passar a l’acció com a país. Cal que ho tinguem clar. Visca Catalunya!

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Vaig descobrir el teu bloc durant l'estiu i et felicito de veritat perquè el vaig trobar un bloc sensacional. He anat renovant la pàgina i ja patia pensant que no tornaria a llegir res teu però per sort sembla que finalment has tornat a l'acció. Catalunya necessita gent com tu i el Sostres per mantenir l'esperança durant aquests temps díficils. Felicitats!

Anònim ha dit...

Quan he vist que el bloglines em feia pampallugues sobre el cap i collons he tingut una gran sorpresa i satisfacció. Ja començava a preocupar-me la teva absència.

Deu-n'hi-do el teu retorn. Veig que tornes fort. Felicitats. Gairebé podria subscriure tot el teu post però deixarem la crítica per a posts futurs.

Només t'avanço que no sóc anti Guardiola i que després del Visca Catalunya t'has deixat el "LLIURE".

Salut i garrofes!!

Anònim ha dit...

Instal·lat el OpenOffice i passa del MS Office 2007. A mes de ser programari lliure (no et costara un duro i seras igualment legal) veuras que es un producte molt millor i pràctic.

Karbeis ha dit...

Senyor Tubau,

És un honor, un privilegi... i una pressió afegida i una cosa que m'espanta! En qualsevol cas, moltes gràcies pels ànims i per les contribucions que, de ben segur, farà a aquest bloc d'ara endavant!

Amic garrofaire, certament he trigat (obligacions, cregui'm) però m'he promès a mi mateix que no tornarà a passar. En qualsevol cas, celebro constatar que segueix vostè aqui. El que té mèrit venint de vostè (i m'omple de goig i gaudi) és que subscrigui la meva opinió. Ho veu, home, com hi ha base per l'enteniment? Ara només falta llançar en Puigcercós (i algún més) a la foguera i començar a treballar pel país!

P.D.: A canvi hi podem llençar també en Duran, en Fernandez Teixidor i 30 o 40 més :P

Karbeis ha dit...

Gabi, moltes gràcies. Ho exposaré demà mateix al meu informàtic i a veure què hi pot fer. Salutacions.

bacus ha dit...

Ja ho diu en corbacho -mentre hi hagi catalans sense feina hem de bloquejar l'entrada de més estrangers i expulsar els que podem-.
Ell mateix per donar exemple ja ha marxat a “treballar” a madrid.

bacus ha dit...

Per mi el més interessant de tot l'escrit:
“molts s’animin a tornar al pueblo i possibilitin que, a les properes eleccions, els resultats denotin més intel.ligència.”

La meva proposta serà dràstica però necessària és que la seat es deslocalitzi a bulgaria el que significaria que més de 100.000 famílies comptant la indústria auxiliar haurien d'emigrar a bulgaria.
No serà cap novetat per ells van venir aquí per treball i haurien de fer el mateix a bulgaria.
Als búlgars no els hi desitjo mal però serà graciós veure com els hi reclamen que el castellà sigui llengua oficial segurament acabin muntant assentaments ecspanyols com van fer aquí. La diferència és que allà no els deixaran votar pel bé de bulgaria.
Igual que van venir sen poden anar quan es quedin sense feina, és el que fan els nòmades i els desarrelats.

bacus ha dit...

els hem rebut amb els braços oberts si no s'han volgut integrar després d'anys i anys, ara que no demanin misericordia.

Josep ha dit...

Senyor Karbeis:

no voldria caure en els vicis culturetes, però després de llegir el seu darrer escrit (o post) he de fer-ho, haig d'autocitar-me.

Referent a Corbacho: http://descans.blogspot.com/2008/09/bellvitge-1975.html.

Referent als progres funcionaris:
mestres catalans en vaga.

Sobre els cossos i forces de seguretat de l'estat: pikol·letos a Geòrgia.

I perdoni vostè les autocites

Anònim ha dit...

A mi hi ha coses que em re-foten d'aquesta situació:

- Al principi creia que Solbes i en Zapatero mentien. Això m'esperançava, perquè suposava que ja assumien la crisi i preparaven mesures, però ara veig que no. Que la crisi els ha enganxat amb els pixats al ventre, que res estava planificat, i que en aquest país encara es fa política a curt termini sense planificar què fer demà. Vergonyós, no tenim de president un mentider compulsiu, sinó un tonto amb sort.

- Quan el PP i CiU deien el que ara el Corbacho, eren uns xenòfobs i uns racistes.

- La solució a la crisi és ampliar prestacions socials? Genial, entre això i donar ajudes a les CONSTRUCTORES ja m'han matat.

- L'obra pública, a part de l'AVE, està paralitzada. Genial. Infraestructures fetes a Catalunya en els últims 15 anys: un, dos, tres, responda otra vez. L'AVE. Carreteres? 0. Quart cinturó? 0. Això sí, vaig anar de vacances a Begur i de radars tants com vulguis.

- Les ajudes a les petites i mitjanes empreses, on són? I les ajudes a joves empresaris? Reactivar la economia amb empreses de valor afegit?


A Espanya es vol seguir guanyant or venent palla. Tenim una industria encallada pel seu envelliment, la innovació no es valora, els emprenedors són menystinguts i tractats de folls, i els ambiciosos es desprecien. Només compta el número d'idiomes que sàpigues -encara que siguis un inútil en la resta- i el teu "supercurrículum", idees, innovació, valentia, no serveixen per a res. I així ens va.

Mirem els nostres polítics, ajuntem polítics incapaços i de formació acadèmica justa -un president del govern que es va treure Dret en 8 anys i un president de la Generalitat amb el graduat escolar i gracies- amb uns super-doctorats d'expedient impecable però sang d'orxata. Genial doncs.

Per cert, jo no estic d'acord amb Joan Tubau. El Sostres es un mediocre impresentable que escriu una columna de pa sucat amb oli que MAI ha aportat res: si governen els seus llepa polles com una fulana, si governen els pudents dóna cops de "bolso" com si d'una nena es tractés. Si aquest ha de ser qui rebati a les esquerres ho duem clar.

Anònim ha dit...

Puc llançar també a la foguera un del Masnou que ara va a treballar posant el seu cul cada dia més gros a un cotxe oficial amb uns aires de grandesa que no hi ha qui el pugui suportar i que el molt imbècil va i deixa de saludar als que ell considera xusma carretera?
(Uf! la ràbia no m'ha deixat ni escriure comes)

Anònim ha dit...

coyons, això és adrenalina en estat pur. et felicito per l'eloqüència d'aquest escrit, amén de compartir al 100% el contingut, insults inclosos.

Eduard ha dit...

Salutacions, vaig descubrir de potra aquest blog. Felicitacions!!!, com a teianenc i actual patidor del merdos d'ERC d'alcalde i alguns fills de p**** de per aquí. Fot fastic la calanya que hi ha en aquest país, pocs polítics se'n salven. Això si, de la crisi, ara tot es culpa dels especuladors/promotors(que n'han fet de les seves), tothom a viscut a "cuerpo de rei" a base de deute a mansalva, les autoritats permeten aquest deute perque generaba PIB per tot arreu(consum, construcció, automovil, turisme, etc etc), ara ho pagarem molt car, el deute privat espanyol al 215% del PIB, els bancs amb més del 50% del seu deute del exterior, productivitat patetica, en la ultima decada la unica economia de la UE en que la productivitat quasi no ha crescut e inclús ha caigut, tot basat en sectors de baix valor afegit i som totalment depenents del exterior.

El tema aquell de la capceta que et van enviar, allò es indignant!! patètic!! Encara hi són de baixa tots??

Ara que la recaudació baixa, els gossos d'hisenda comencen a tocar els collons a tot deu i amb metodes de mafiós, per tal de mantenir als quatre dropus fills de la gran p**** que se les donen de socialistes i d'amics del poble, pero que s'han engreixat a base de be estant a la poltrona("primero yo y luego los demás" es la seva filosofia). Els d'ERC perdoneu, pero es descarat de collons, entre l'Huguet, en "gomines Puigcercos", Carod i les seves suits amb Jacuzzi a Madrid, Benach & company. Prefereixo no parlar de IC-V(Saura & Co) perque explotaria.

Anònim ha dit...

Un escrit molt espès i ple de tòpics com mai havies fet, amic Karbeis.
La situació es prou complexa com perquè no la despatxis amb un posamelaaquiquenoticbutxaca. Això tu ho saps, però com que ets un mestre de l'efectisme, un mestre del pixar enlaire a favor de vent per esquitxar als del davant, ho fas servir per estarrufar a la teva parròquia.
Haig de reconèixer que en saps un ou.
De tot l'escrit, em quedo amb la frase del comprar a un any i vendre a trenta. Pots desenvolupar la idea, m'interesa el fil argumental amb que bases l'afirmació.
Una abraçada catalanista i socialista (per aquest ordre)!

Anònim ha dit...

Un escrit molt espès i ple de tòpics com mai havies fet, amic Karbeis.
La situació es prou complexa com perquè no la despatxis amb un posamelaaquiquenoticbutxaca. Això tu ho saps, però com que ets un mestre de l'efectisme, un mestre del pixar enlaire a favor de vent per esquitxar als del davant, ho fas servir per estarrufar a la teva parròquia.
Haig de reconèixer que en saps un ou.
De tot l'escrit, em quedo amb la frase del comprar a un any i vendre a trenta. Pots desenvolupar la idea, m'interesa el fil argumental amb que bases l'afirmació.
Una abraçada catalanista i socialista (per aquest ordre)!

Anònim ha dit...

Feia temps que no llegia el bloc d'un autèntic fill de puta sense moral com tu, Karbeis, racista de merda, nazi i menjapolles de la teva mare, el travelo que et va parir inseminat perque aquest subnormalisme només pot ser concebut com un experiment prematur o com un error de la genètica.

Ets tan inùtil, tan inculte, tan de poble que fas pena.