dimarts, 15 de juliol del 2008

Això és el que fa la conselleria de treball

L’any passat vam rebre una lupa amb una carta que venia a dir “perquè vigilis els accidents laborals”. Ho vam entendre com un intent de broma perpetrat pel més retrassat mental de la conselleria de treball (per triar-lo, es pot fer a l’atzar) i la vaig llançar a les escombraries.

A dia d’avui, d’una plantilla de 70 persones tinc el següent:

1) Un de baixa per depressió, que porta gairebé 10 mesos. Passeja amb la nòvia tan panxo tot fent la denteta als seus “companys” quan se’ls troba a algun centre comercial. Va marxar que devia fer uns 120 Kgs., i encara s’ha engreixat més el gandul de merda. Em refereixo a un desgraciat que no té ni 30 anys, ni pis, ni hipoteca, ni fills ni re. Si sense tenir cap problema ja necessita una baixa per depressió, vols dir que mai servirà per res aquest gandul de merda? És espanyol, evidentment.
2) Un de baixa perquè es va marejar fa 4 mesos. Com que encara es mareja, però no li troben res, li van renovant la baixa… i qui dia passa, any empeny.
3) Un de baixa per (atenció): es va cremar a la platja. El fet va succeïr el diumenge passat (és a dir, avui fa exactament 9 dies), però segueix de baixa. Quan va trucar per dir-ho, vaig pensar que és una broma. Però no: el molt gandul fill de puta em costa calers i no hi puc fer res. Prendre el sol sense protecció és el que té: et permet unes vacances.
4) Un altre de baixa perquè (Atenció! Atenció!): ahir el va esgarrapar un gat al braç. I es clar, avui (avui, no ahir, que erem diumenge, no fós cas que perdés un dia de festa) havia d’anar al metge que li mirés. I el metge, es clar, l’ha mirat, li ha donat una pomada i de moment que reposi 3 dies i a veure si el dijous estem millor.
5) Un de baixa perquè fent un partit de costellada es va reblincar un turmell. Òbviament es va esperar al dilluns per poder anar a la mútua i explicar que se l’havia reblincat a la feina. No fós cas que li donéssin una baixa per enfermetat comú.

Doncs bé, per fotre fora qualsevol d’aquests ganduls s’ha d’esperar a que als senyors els vingui bé reincorporar-se a la feina, i llavors pagar-los els preceptius 45 dies per any. El greu, però, no és això. El més greu és que avui rebo això de les imatges:





Això que poden veure, senyores i senyors, és la nova parida de la conselleria de treball per aquest any. Es tracta d’una caixa d’aquelles ben maques de regal, on s’hi llegeix:” Davant d’un accident de treball, el més fàcil és donar-ne la culpa als altres”. Obres la caixa i què et trobes dins? Tatxán! Una tovallola ben plegadeta i mona, una pastilla de sabó, i la següent frase “i vostè, se’n rentarà les mans?”. I tot acompanyat d’una carteta on se m’informa que l’any passat vam tenir a l’empresa “7 accidents lleus”.
Mira, la veritat és que m’estic mossegant la llengua. I és que ho trobo un insult. Realment pornogràfic. Per començar, perquè és una vergonya que es gastin els meus diners en tonterietes com aquestes. I després, perquè no entenc què collons s’han cregut que són aquesta colla de ganduls socialistes semi-analfabets de merda, que no deixen de tocar els collons a l’empresari mentre fan la vista grossa amb una colla de pòtuls i ganduls que viuen de la subvenció eterna. Realment a un li entren ganes de calar foc a l’empresa, engegar a prendre pel cul tothom, i que generin llocs de feina els socialistes aquests de merda que es permeten anar de sobrats per la vida. Que ho fagin ells, banda de pòtuls, que no han fotut un pal a l’aigua en sa vida, sucant sempre de l’erari públic. Que generi llocs de treball en Montilla, però això si: de funcionaris no. Si les empreses no paguem impostos, com es conten mantenir?
S’ha de ser molt bona persona per no presentar-se demà a la conselleria de treball, enclastar-li la pastilla de sabó pel cul a la consellera Mar Serna i, acte seguit, esclafar-li la caixa de cartró a la cara.
Després ens extranyem si les empreses extrangeres se’n van a d’altres països. Després ens extranyem quan ens diuen que no som competitius. Després ens extranyem quan les empreses han de tancar. Però de què collons ens extranyem si tenim una consellera de treball que vé de la UGT? De què ens extranyem si no parem de collar i tocar els collons a l’empresari que genera riquesa i llocs de treball, tot pagant impostos realment abusius, mentre fem la vista grossa amb tota la quantitat de pòtuls, ganduls i vividors fills de puta que fan cua per agafar-se baixes que els permeti viure sense treballar com si fóssin càrrecs socialistes?
Realment estic molt indignat. I és que trobo molt ofensiva la merda de caixa aquesta que envíen aquesta gentussa. Com diu en Sostres, semblen minyones que aprofiten que la senyora no hi és, per emprovar-se els abrics i les joies. Quina vergonya de govern!

14 comentaris:

Anònim ha dit...

Company, com entenc la teva mala llet !!! A mi em va passar que la de la neteja va agafar la baixa per tendinitis i, és clar, ho va fer constar com accident laboral. La molt desgraciada es fot un fart de netejar cases sense estar assegurada i l´únic que li paga la seguretat social ha de pagar per tot. Tinc dos empleats, catalans, amb carrera i eficaços, que en 17 anys no han anat mai al metge en hores de feina, mai !!!

Zincpiritione ha dit...

Si busques personal eficient, et recomano un tal senyor Napolitani que treballa amb mi i que no et donarà cap mal de cap (bàsicament perquè ni el veuràs). Des del febrer que no li veiem el pèl perquè té "arenilla"...

Karbeis ha dit...

jajajaja, Zinc, ni en conya el Napolitani dels pebrots! Com el Napolitani ja en tinc dos (que, casualment, es diuen Fransisco tots dos

Sulpertu: moltes vegades, quan parlo de "cultura catalana" i de la "manera de fer" que tenim els catalans -i que és diferent a la manera de fer dels espanyols, em refereixo bàsicament a això. T'asseguro que anant als nivells més "baixos" de l'escalafó, la diferència és encara molt més gran. Els catalans són treballadors, seriosos i esforçats. Els espanyols, per contra...

Sonarà tant lleig com vulguis, però és així. No és que els immigrants treguin els llocs de treball als espanyols. És, senzillament, que són molt més responsables i bons treballadors.

Anònim ha dit...

Això de la tovalloleta és indignant!
quins collons!
El tema de les baixes, jo més aviat diria que és una cosa "cultural", ja ens entenem.

Jesús (Xess) ha dit...

Doncs si aquestes collonades les fan a Treball que se suposa que ha de ser una conselleria seriosa, imagina't que pot passar a la resta!!
I ja no et dic res de les que ICV gestiona... per morir-se!!

Anònim ha dit...

Quins ous més grans. Sobre el personal, la cosa està malament, alguns familiars m'expliquen com han tingut a l'informàtic de la empresa de baixa, perquè aquest es va trencar el dit petit anant amb bicicleta, i que per això no pot anar a treballar.

O xiquets i xiquetes que s'esperen a que els hi acabis de pagar el curs de formació per agafar la porta i marxar a la competència.

De fills de puta i desagraïts el món n'és ple. Després hi ha qui es queixa de "l'amo que és un cabró", però del seu compi escaquejat no et diuen res.

Encara recordo el cas de la senyoreta de la Seat de la TV3. Sortia denunciant que la fotien al carrer, quan la meuca duia tres anys seguits de baixa per maternitat -es veu que anava parint un crio rere altre- sense fotre brot, això sí, vivia en una casa amb jardí. Els de la Seat dolents, la senyora una heroïna.

Ah, i a casa duem anys seguits pagant tres kilos de les antigues pessetes anuals a hisenda. Hacienda somos todos, defraudar es delito.

A prendre pel cul.

Anònim ha dit...

Sí senyor. Quin gust llegir aquest post. M'he divertit molt, la veritat. Llàstima la ràbia que fa tot plegat. A la meva feina també hi ha epidèmies, malalties i lesions estranyes que duren eternitats. I quina ràbia l'equip de creatius que han fet la caixeta del sabonet. UUUUUuuuuuffffffff

En fi, és esgotador viure en el món al revés.

Anònim ha dit...

Karbeis, algun dia podries fer un post sobre com tracten als empresaris les sèries de TV3. En totes són una colla de dèspotes fills de puta. Ja em perdonaràs l´atreviment pel suggeriment, però estic segur que ningú millor que tu ho podria fer. Salut

GPO 1916 ha dit...

Karbeis, ets el putu amo!

Mikel ha dit...

Avui si que et dono tot la rao , es mes que indignant. Tinc al voltant de 80 persones al meu carrec i et ben prometo que en podria escriure un llibre...
Eficiencia i productivitat son els unics parametres per els que em regeixo en aquest casos http://emci.blogspot.com/search?q=desvincular

Xevi ha dit...

Aquests socialistes, ecologistes i d'esquerres tenen uns collons com pinyes!

Quins collons!


Quins collons!

Anònim ha dit...

Benvolgut Karbeis,

Això del kit de la conselleria de treball actual ho ha de recollir el proper dvd d'en Madí.

No en tenia ni idea. Que animals que són!!! Es una conselleria maleïda, realment, on hi posen el pitjor de cada casa. Entre el Rañe, te nasos, que ara l'hagin fet president del Consell Economic i Social, (en substitucio de la Mercè Sala), on tè d'asessor d'alt nivell al Lopez Bulla, després d'aquell inici tripartit quan va amenaçar de no comprar més bombetes a la Philips.....i aquesta d'ara, amb el look freak de la quarantena malament portada..

Realment, la diferència entre la immigració recent o d'arrels, i els treballadors tradicional catalans es com més va superior.

Diuen que quan vé l'estiu augmenten molt les baixes de "llarga durada", i aixi fan mes vacances...

No penseu que alguna vegada, potser a travès d'una patronal que s'hi dedigui, valdria la pena retornar uns quants centenars de kits d'aquests, entre moltes petites i mitjanes empreses, a la Casa dels Canonges?

Bè, ho lamento, però no hi puc fer res. Aguanteu , Karbeis, sense vosaltres encara estariem pitjor i ja seriem els extremenys de la mediterrània..

Cordialment,
Andreu

Anònim ha dit...

No puc parar de riure... i plorar. Bona part de la meva feina s’orienta a la comunicació 1to1... i això de la caixa és brutal, es com un nivell P3 però en marketing directe.

Anònim ha dit...

Carai com esta el pati. Jo també he patit uns quants ineptes. Així van les empreses en aquest país. :-(

Haurien de ser tots autònoms, i pagar-se la assegurança de la seva butxaca, i dia que no es treballa, dia que no es cobra. Veuries si es posaven malalts.

Jo amb 39 de febre, al peu de canó.