Alea Jacta Est

Per fi avui s’ha desvetllat la incògnita de qui substituïrà l’Antoni Bassas al programa de Catalunya Ràdio que n’aguantava l’audiència.

Que havia de ser un personatge brut i sectari era d’esperar. Primer perquè el socialismo, aquell càncer, infecta totes les institucions públiques del país. I ja se sap que aquesta gent són una colla de sectaris. I segón, perquè si tenim en compte que l’objectiu del govern és arrancar la “crosta nacionalista”, com digué aquell babós arrossegat, què volies que hi poséssin en lloc del Bassas? He arribat a creure que ens podiem arribar a trobar la rata Bolaño presentant el programa.

M’he assabentat la noticia a través d’allò que presenta el Pellicer. I la posta en escena no podía ser millor: a mig telenotícies, en Prime Time, es veu aquesta dona amb aspecte d'home asseguda al seu despatx. I què consultava? El web de “El Periódico”. Algú que pren com a referència una merda com “El Periódico” ja ho diu tot. Què n’has d’esperar, d’ell? El Periódico serveix per posar al terra després de fregar, per donar feina a un germà del conseller Nadal, i per alliçonar la petita part de votants del PSOE-C que saben llegir (calculo que sobre el 12-13% del total). El Periódico és aquella merda que només es ven a través de subscipcions de l’administració pública. Hospitals, conselleries, ajuntaments i tota la resta d’ensos dirigits per aquesta colla d’arreplegats hi estan subscrits. Són ells. Ells i prou, que ja se sap que el públic objectiu que té El Periódico no son pas gent que tinguin per costum llegir diaris (al marge de l’SPORT o El Mundo Deportivo, es clar).

Bé, dèia que la primera escena que s’ha mostrat d’aquesta dona era d’ella mirant el web de “El Periódico”. Algú creu que és casual? Al marge d’això, aquesta dona és el prototip de la sociata il.luminada estándar. Dona lletja de mitjana edat, femenina com en José Antonio Camacho. Socialistes n’hi ha de tres tipus: el garrulo que només sap votar PSOE i, elecció rere elecció va a votar al Felipe González (el típic). Mort de gana sense formació (ni escrúpols ni moral) que vota PSOE perquè d’això viu, i que la única manera que té de viure bé és xuclar d’algun ens públic (el Montilla, el Bolaño, etc.). I aquestes ties com la de la foto. Il.luminades. Acostumen a ser lletjes, i m’atreviria a dir que no es depilen, perquè deuen trobar que la depilació és un atemptat contra la dignitat de la dona i bla bla bla. De tots els tipus de sociata, potser aquest és el que em fa més fàstic.

Crec que no m’equivoco, doncs, si afirmo que del 8 de setembre (data en que començarà a vomitar per antena les consignes que li arribin des del carrer Nicaragua) fins que s’acabi la temporada, s'haurà deixat pel camí, pel capbaix, el 50% de l’audiència. I tot i així, l’escurço melenut aquest d’en Sarsanedas seguirà arrapat a la seva poltrona.

Mala peça al teler té Catalunya Ràdio.

Això és el que fa la conselleria de treball

L’any passat vam rebre una lupa amb una carta que venia a dir “perquè vigilis els accidents laborals”. Ho vam entendre com un intent de broma perpetrat pel més retrassat mental de la conselleria de treball (per triar-lo, es pot fer a l’atzar) i la vaig llançar a les escombraries.

A dia d’avui, d’una plantilla de 70 persones tinc el següent:

1) Un de baixa per depressió, que porta gairebé 10 mesos. Passeja amb la nòvia tan panxo tot fent la denteta als seus “companys” quan se’ls troba a algun centre comercial. Va marxar que devia fer uns 120 Kgs., i encara s’ha engreixat més el gandul de merda. Em refereixo a un desgraciat que no té ni 30 anys, ni pis, ni hipoteca, ni fills ni re. Si sense tenir cap problema ja necessita una baixa per depressió, vols dir que mai servirà per res aquest gandul de merda? És espanyol, evidentment.
2) Un de baixa perquè es va marejar fa 4 mesos. Com que encara es mareja, però no li troben res, li van renovant la baixa… i qui dia passa, any empeny.
3) Un de baixa per (atenció): es va cremar a la platja. El fet va succeïr el diumenge passat (és a dir, avui fa exactament 9 dies), però segueix de baixa. Quan va trucar per dir-ho, vaig pensar que és una broma. Però no: el molt gandul fill de puta em costa calers i no hi puc fer res. Prendre el sol sense protecció és el que té: et permet unes vacances.
4) Un altre de baixa perquè (Atenció! Atenció!): ahir el va esgarrapar un gat al braç. I es clar, avui (avui, no ahir, que erem diumenge, no fós cas que perdés un dia de festa) havia d’anar al metge que li mirés. I el metge, es clar, l’ha mirat, li ha donat una pomada i de moment que reposi 3 dies i a veure si el dijous estem millor.
5) Un de baixa perquè fent un partit de costellada es va reblincar un turmell. Òbviament es va esperar al dilluns per poder anar a la mútua i explicar que se l’havia reblincat a la feina. No fós cas que li donéssin una baixa per enfermetat comú.

Doncs bé, per fotre fora qualsevol d’aquests ganduls s’ha d’esperar a que als senyors els vingui bé reincorporar-se a la feina, i llavors pagar-los els preceptius 45 dies per any. El greu, però, no és això. El més greu és que avui rebo això de les imatges:





Això que poden veure, senyores i senyors, és la nova parida de la conselleria de treball per aquest any. Es tracta d’una caixa d’aquelles ben maques de regal, on s’hi llegeix:” Davant d’un accident de treball, el més fàcil és donar-ne la culpa als altres”. Obres la caixa i què et trobes dins? Tatxán! Una tovallola ben plegadeta i mona, una pastilla de sabó, i la següent frase “i vostè, se’n rentarà les mans?”. I tot acompanyat d’una carteta on se m’informa que l’any passat vam tenir a l’empresa “7 accidents lleus”.
Mira, la veritat és que m’estic mossegant la llengua. I és que ho trobo un insult. Realment pornogràfic. Per començar, perquè és una vergonya que es gastin els meus diners en tonterietes com aquestes. I després, perquè no entenc què collons s’han cregut que són aquesta colla de ganduls socialistes semi-analfabets de merda, que no deixen de tocar els collons a l’empresari mentre fan la vista grossa amb una colla de pòtuls i ganduls que viuen de la subvenció eterna. Realment a un li entren ganes de calar foc a l’empresa, engegar a prendre pel cul tothom, i que generin llocs de feina els socialistes aquests de merda que es permeten anar de sobrats per la vida. Que ho fagin ells, banda de pòtuls, que no han fotut un pal a l’aigua en sa vida, sucant sempre de l’erari públic. Que generi llocs de treball en Montilla, però això si: de funcionaris no. Si les empreses no paguem impostos, com es conten mantenir?
S’ha de ser molt bona persona per no presentar-se demà a la conselleria de treball, enclastar-li la pastilla de sabó pel cul a la consellera Mar Serna i, acte seguit, esclafar-li la caixa de cartró a la cara.
Després ens extranyem si les empreses extrangeres se’n van a d’altres països. Després ens extranyem quan ens diuen que no som competitius. Després ens extranyem quan les empreses han de tancar. Però de què collons ens extranyem si tenim una consellera de treball que vé de la UGT? De què ens extranyem si no parem de collar i tocar els collons a l’empresari que genera riquesa i llocs de treball, tot pagant impostos realment abusius, mentre fem la vista grossa amb tota la quantitat de pòtuls, ganduls i vividors fills de puta que fan cua per agafar-se baixes que els permeti viure sense treballar com si fóssin càrrecs socialistes?
Realment estic molt indignat. I és que trobo molt ofensiva la merda de caixa aquesta que envíen aquesta gentussa. Com diu en Sostres, semblen minyones que aprofiten que la senyora no hi és, per emprovar-se els abrics i les joies. Quina vergonya de govern!

Les rates

Sempre s'ha dit que quan el vaixell s'enfonsa, qui primer l'abandona són les rates.
Per cert, per primera vegada en 6 anys, segons l'enquesta que publica aquella merda que serveix per posar al terra després de fregar i porta per nom "El Periódico", el tripartit no sumaria. I per cert, Antonio Bolaño ha dimitit avui del seu càrrec de Director General de Comunicació de la Presidència de la Generalitat. Allò que dèiem.

Diguem-li adéu tot cantant.

Com canvien els temps

Algú s'imagina què passaria si s'emetés això avui en dia?

I si a més a més, els artistes fóssin catalans?

Bon vent t'apreti el cul

José Miró Ardevol (a aquestes alçades ja no cal dissimular i referir-nos a ell com a “Josep”, afegir-hi la “i” entre els cognoms ni accentuar l’Ardèvol) s’ha donat de baixa de Convergència Democràtica de Catalunya. Al.leluia! La millor notícia des d'aquella! Això vol dir que anem pel bon camí.

Miró Ardevol és aquella nosa que se’t queda entre les dents després de menjar segons què, i per molt que t’hi esforcis amb l’escuradents, no hi ha manera de treure-la. Miró és aquella pedreta emprenyadora que s’entafora a la sola de la sabata i, per moltes contorsions que fagis, no acaba de sortir. Miró Ardevol és, resumint, aquella merda que se’t queda entre les ungles després de rentar el cotxe a mà, per exemple, i no hi ha manera de treure-te-la. Ni amb un petit pal.
Finalment, però, ens l’hem tret de sobre.

Miró Ardevol és el president d’e-cristians, aquell agrupació neo-feixista que engloba gent de la talla d’un José Manuel Silva , aquell d’Unió que de tant vomitiu i execrable que és, el ténen de tertulià a IntereconomiaTV. E-cristians és aquella agrupació que, tot i dir-se e-cristians és aquella merda de página web que, al marge del que et pugui fer pensar el nom, et sortirà en castellà. En el mateix castellà amb el que en Jose Miró ha enviat la carta exposant les seves “razones”.

El que té collons és que esgrimeixi una “coherencia” amb unes creences, obviant que és un divorciat. L’home esgrimeix que no, que allò seu va ser una “nul.litat”, quan tothom sap que la nulitat no és més que un divorci pagant. És allò de la Rociíto. Que no ens vingui amb cuentus xinos el tal Miró, que el coneixem de fa temps.

El que em sembla realment greu és que una immundícia de la talla d’en Miró hagi pogut militar mai a un partit com CDC. D’acord que gent com ell, en Silva o el mateix Jorge Casas són gent del PP amb massa ambició com per conformar-se a estar a la oposició. I que en el seu dia es van fer de CDC o d’UDC per tal de poder rascar poder. Però cony, no hi ha ningú capaç de veure venir aquest tipus de gentussa?

No sé quin será el següent pas que durà a terme l’homosexual reprimit Miró (digue’m tu, si no, de què li vé tanta bel.ligerància quan parla dels matrimonis entre gais). Afiliar-se al PP o a Plataforma per Catalunya? Pots comptar. El cas, però, és que a CDC se l’han tret de sobre fent que el partit sigui una mica més net i votable.

Ja era hora!

Bassas i Laporta

Ni sóc oient d’en Bassas ni m’he dignat mai a anar a votar en Jan Laporta. No obstant, em sento profundament trist per la marxa d’en Bassas de Catalunya Ràdio (“la ràdio nacional de Catalunya” en época del President, i demà vés a saber què), i diumenge penso exercir el dret a vot que em proporciona la meva condició de soci del FC Barcelona per rebutjar la moció de censura. I és que ambdós casos comparteixen un problema de “formes”.

Durant el mandat del President es van crear tant Catalunya Ràdio com TV3 (diga'm una sola obra de govern d’una magnitud semblant que hagin dut a terme aquests que governen després que el país els girés l’esquena fent-los perdre les eleccions). Durant el mandat del President, i gràcies a la seva consciència de país, vàrem viure una TV3 i una Catalunya Ràdio diversa i plural. Mentre els socialistes (Milà) o el PP (Urdaci) convertien les televisions públiques en altaveus propis , a la Catalunya convergent teniem al sociata Francino. Mentre Telemadrit o TVE eren manipulades a més no poder, a TV3 hi campava a les seves antxes la Angeles Barceló, els de “La Trinca” i molts altres socialistes. Això és un fet. Però què se n’ha fet de TV3 des que la controlen els del PSOE-C amb Esquerra? On és el “Persones Humanes”? On són els informatius rigorosos? Algú s’extranya de la merda d’audiència que té TV3 avui en dia si el que m’ofereix, mentre escric això, és un programa com “Porqueria 357 After Sun”?

Sobre Catalunya Ràdio, hi va haver una época que em vaig llevar amb en Bassas, vaig gaudir amb el “Pasta Gansa”, vaig passar tardes mítiques amb el “Versió Original” i me’n vaig anar a dormir amb “La nit dels ignorants”. Avui en dia, els contertulians soporífers d’en Bassas m’han enviat a RAC1, abans amb en Bosch i ara amb en Basté. No hi ha color. Seguir amb el “Minoria Absoluta”, i seguir gaudint d’en Clapés també a RAC1. La resta del dia? RAC105. I és que no hi ha franja horaria on Catalunya Ràdio surti guanyant amb la comparació. Tant el PSOE-C com Esquerra sempre han vist els mitjans catalans com una obra del President. I han decidit carregar-s’ho. Adéu mitjans públics dignes. Adéu pluralitat. Benvinguts a un país “d’esquerres”.

Confesso que vaig arribar a votar Joan Gaspart (ja està, ja ho he dit). Lluny dels principis o el sentit comú, ho vaig fer per putuinterès: amb Gaspart a la junta, tant de vice-president com de president, un servidor, per motius èquits campava a les seves antxes pel Camp Nou. Vèia els partits des de la llotja, tenia accés al vestuari, i m’inflava de canapésa la mitja part. Això que fa en Benach ara, jo en vaig ser el precursor (es clar que, a diferencia d’ell, lo meu no era només morro sinó també amistat). Ves què havia de fer a la hora de votar!

Per tant doncs, mai no he estat massa “Laportista”. No obstant, sóc encara menys Rossellista. Ni m’agrada Sandro Rossell (abans que publiqués un llibre que portava per títol “Benvingut al Món Real” jo ja havia detectat que no era més que un imbècil que es crèia millor que la resta) ni m’agrada Joan Rossell (de qui diuen que també té intenció de presentar-se al Barça per afegir el càrrec a la resta). Sobre la moció de censura, val a dir que la presenta un tiu que porta un Porsche Cayenne i es fa fotografiar al costat. El que en penso del cotxe del paleta amb ínfules ja ha quedat clar en d’altres episodis. I l’altre que presenta la moció es diu… tatxan… Christian! Ho sento, sé que és lleig tenir prejudicis. Però algú que es diu “Chistiang” mai no pot rebre el meu suport. La paraula més sentida darrera un “Christiang” és “neng”. Chistian: vés a preparar-te entrepans de chopped i no ens toquis els collons als socis del Barça. Però heu vist quines cares de malalts i bruts que foten aquests dos porquets?

En Laporta… doncs si, té les seves coses. El “tius, m’estic posant com un bacó” el “que n’aprenguin” o els no menys mítics “que me los quieren embaucar, y no estamos tan mal, hombre” i “al loro”, a mi personalment em fan gràcia. Que aconseguís fer campió d’Europa el Barça heretat d’en Gaspart en tant poc temps és molt meritori. Realment es mereix que un parell de xarnegots catalans (allò que a estats units en diuen “White trash”) el fotin fora del club d’aquesta manera? Jo crec que no. Ja hem patit de president un Reyna. No hi tornem amb un Rossell, home. A part, una junta amb noms com Xavier Sala i Martín sempre em mereixerà tot el meu recolzament. Màxime si l’alternativa es diu “Christiang” o les signatures viatgen en un Cayenne.

Resumint: un motiu potent per recolzar en Bassas és que se l’han carregat una colla d’espanyols semi –analfabets i fills de puta amb carnet del PSOE-C (dispensin la redundancia).

I un motiu potent per rebutjar la humiliant patada al cul al catxondo d’en Laporta és, precisament, el resultat d’analitzar els pallassos que la presenten. I té mèrit que defensa jo a en Laporta, que és qui em va deixar a mi sense canapés i llotja, obligant-me a anar a Can Barça com un mortal qualsevol. Jo si que hagués pogut escriure un llibre titulat “benvingut al món real”, i no l’imbècil estirat aquest d’en “Sandruscu”!

La roja dels collons (i 2)

La selección de España ha guanyat la Eurocopa. I gràcies a això s’ha transmès al món sencer la imatge d’algú com en Luís Aragonés. Amb aquell xandall, aquelles maneres tant ordinàries i aquells moviments simiescos que té el pobre home. Realment se’l compara amb l’entrenador d’Itàlia, Alemanya o qualsevol dels altres equips amb els que ha jugat “la roja”, i hom sent vergonya aliena. La Selección de España és això: les aixelles suades d’en Camacho i aquest del xandall. I ens extranyem quan vénen els turistes de borratxera i es comporten com si fóssin a un país pre-civilitzat.

Després vénen els futbolistes en calçotets i borratxos, oferint la imatge que han ofert. I per últim, tota aquesta patuleia d’espanyols i de xarnegos que han sortit a celebrar-ho. Després algú dirà encara que el nacionalisme espanyol no existeix.

En quant al rotllo dels “jugadors catalans”, només s’ha de veure el paper galdós que han fet: mentre el jugador andalús passejava orgullós la seva bandera, els “cecs”, “puyol” o el mateix “savi” cridàven “¡Viva España!”. D’acord que només son futbolistes. Però és penós.

De tota la Eurocopa em quedo amb la gent que ho ha celebrat al nostre país: algú ha vist les imatges? N’hi havia de dos tipus: el “pijo” rematat votant del PP que, si fós per ell, ens erradicaría del mapa. I el xarnego de cotxe tunejat, nul.la educació i lamentables maneres. El quillo. El xusma. El típic, vaja. I és que realment s’ha de ser un arreplegat per viure a Catalunya i celebrar les victòries de la selección española amb en Luís Aragonés al capdavant.

Entenc que viure a depèn de quina barriada o poble del Baix Llobregat, no tenir cap mena d’expectativa a la vida lluny de tunnejar-se el cotxe i passar-se quaranta hores a la setmana en segons quina merda de feina dura i malpagada, en unes condicions infrahumanes ha de cremar molt, i s’agafen a la selección española com es poden agafar a qualsevol altra cosa. De veritat, ho entenc. Però no per això deixo de desitjar, quan els veig tirar petards, que els explotin als ous i s’eviti, d’alguna manera, que aquesta subespecie pre-intel.ligent es pugui reproduïr.

Després de sentir al Xavi cridant “¡Viva España!” només em queda una cosa: cagar-me en la puta mare que els va parir tots plegats. I amb una menció especial per aquests jugadors “catalans” que, al contrari que els seus companys andalusos, s’han preferit amagar. Neu a la merda, home.