Com molt bé sabran, fa pocs dies la Directora General de política lingüística del govern balear Margalida Tous va enviar una missiva a una sèrie de companyies aèries que operaven a ses illes tot demanant-los que féssin servir també el català a les seves comunicacions amb els clients. Fins aquí tot normal si tenim en compte que el català és una llengua oficial. I coi, si operes a un terrotori determinat, què menys que adreçar-te als clients en la seva llengua.
Com molt bé sabran també, la resposta del director general d’Air Berlin Joachim Hunold va ser la d’escriure una editorial a la revista Air Berlin Magazin –revista a disposició dels usuaris de la companyia- frivolitzant amb l’idioma, gairebé enfotent-se’n, on fins i tot es permetia afirmar que "el castellà ja fins i tot havia deixat de ser una llengua oficial".
Sabran també que al marge de les moltes reaccions a la noticia (fins i tot s’ha creat una plataforma on hom pot exposar fàcilment la seva queixa ), l’en altres temps diputat i avui simple regidor per Esquerra a l’ajuntament de Blanes Joan Puig va escriure una entrada al seu bloc (una entrada al seu bloc personal!) on es va permetre afegir una hesvàstica nazi al logotip de la companyia. Certament desafortunat, és cert. Però home, no deixa de ser una entrada en un bloc personal d’una persona comú. D’aquesta entrada se’n va fer ressò tota la xusma espanyolista pre-democràtica del país veí. Fins i tot "la caverneta"
Cap d’ells no diu res sobre l’editorial d’Air Berlin ni la seva actitut vers el català.
Fa un mes i mig, el President del Consell d’Administració de Seat va proclamar que no tenien cap model de cotxe que portés per nom una ciutat catalana perquè “nosotros somos españoles”, tot afegint que tenien la fàbrica a Martorell perquè “no me la puedo llevar a Madrid”.
Algú ha sentit alguna disculpa? Algú ha llegit algun article en algun d’aquest mitjans cavernaris que he citat abans demanant al tal Franciso Garcia Sanz que rectifiqués?
La meva pregunta, doncs, és: perquè s’exigeix amb tanta insistencia a en Joan Puig que rectifiqui, i no es fa el mateix amb el president del Consell d’Administració de Seat? Ep, i que consti que no estic dient pas que l’actuació d’en Puig sigui de manual. Ni molt menys.
Senzillament que sorpren veure com de diferent és la reacció de certs sectors quan la víctima és el català.
dijous, 12 de juny del 2008
dimarts, 10 de juny del 2008
Amic camioner:
Senyor transportista de merda que es dedica a fer “marchas lentas” (ho poso en castellà perquè és l’idioma que ténen tota aquesta colla de xarnegos que fan les “marchas lentas”):
Voldria començar aquest petit escrit engegant-lo a prendre pel cul. No em volia esperar a fer-ho al final, no fós cas que me n’acabés descuidant.
Li suggeriria que, si li pugen els costos apuji vostè també les tarifes. Però sóc conscient que vostè pertany a un ram on n’és requisit imprescindible per pertanyer-hi tenir un coeficient mental no massa alt, i sempre n’hi ha un que és més imbécil i/o més rata de clavaguera que vostè, que estara disposat a treballar més barat i endur-se la feina. I és que no hem d’oblidar que si vostè tingués alguna llum (alguna, eh?) no tindria una feina d'aquest tipus. Però bé, al gra.
Jo també visc en aquest país manat per incompetents. I també m’he de tragar el carnet per punts, la limitació a 80, les restriccions d’aigua per manca de planificació i moltes coses més. Però a diferencia de vostè, jo no els he votat. Al marge d’això, jo també pateixo una inflació completament desbocada. I jo, que tinc hipoteca (aquell tipus de crèdit amb el que alguns paguem la casa, i d'altres la casa i el BMW tunnejat), també he de veure com es triplica l’Euribor en 3 anys. Com pugen els aliments i els subministraments més bàsics com l’electricitat. I sap què he de fer? Doncs m’he de fer fotre, com tota aquesta gent que pacientment fa cua darrere del seu camió de merda només perquè vostè ha decidit que avui tocava “marcha lenta”.
I jo em pregunto: perquè vostè es creu amb dret a tallar el trànsit esgrimint que li han pujat els costos, i els qui tenim hipoteca no? Que no som de Déu? Probablement, el que provoca que vostè es cregui amb dret a exigir que la seva pujada de costos la hi paguem entre tots, mentre la resta de la societat no ho fem, és que vostè és un fill de puta de molt de cuidado. I un barrut.
En quant a això dels “piquetes informativos”, tant de sindicalista gras i gandul, si per mi fos treuria una llei que permetés dissoldre’ls a trets. Per tractar amb gent tant simple, generalment l’ús de la violencia més extrema resulta imprescindible.
Miri, realment li desitjo que pel fet de no treballar aquests dies amb motiu de la “güelga” tingui una minva d’ingressos que provoqui que li embarguin el camió. D’aquesta manera no podrà tocar més els collons.
Atentament,
Un qualsevol
P.D.: Per cert, he omplert de benzina tots els meus vehicles. I tinc la nevera, el congelador, el rebost i la bodega plens a vessar. A mi no me la fotreu pas.
Voldria començar aquest petit escrit engegant-lo a prendre pel cul. No em volia esperar a fer-ho al final, no fós cas que me n’acabés descuidant.
Li suggeriria que, si li pugen els costos apuji vostè també les tarifes. Però sóc conscient que vostè pertany a un ram on n’és requisit imprescindible per pertanyer-hi tenir un coeficient mental no massa alt, i sempre n’hi ha un que és més imbécil i/o més rata de clavaguera que vostè, que estara disposat a treballar més barat i endur-se la feina. I és que no hem d’oblidar que si vostè tingués alguna llum (alguna, eh?) no tindria una feina d'aquest tipus. Però bé, al gra.
Jo també visc en aquest país manat per incompetents. I també m’he de tragar el carnet per punts, la limitació a 80, les restriccions d’aigua per manca de planificació i moltes coses més. Però a diferencia de vostè, jo no els he votat. Al marge d’això, jo també pateixo una inflació completament desbocada. I jo, que tinc hipoteca (aquell tipus de crèdit amb el que alguns paguem la casa, i d'altres la casa i el BMW tunnejat), també he de veure com es triplica l’Euribor en 3 anys. Com pugen els aliments i els subministraments més bàsics com l’electricitat. I sap què he de fer? Doncs m’he de fer fotre, com tota aquesta gent que pacientment fa cua darrere del seu camió de merda només perquè vostè ha decidit que avui tocava “marcha lenta”.
I jo em pregunto: perquè vostè es creu amb dret a tallar el trànsit esgrimint que li han pujat els costos, i els qui tenim hipoteca no? Que no som de Déu? Probablement, el que provoca que vostè es cregui amb dret a exigir que la seva pujada de costos la hi paguem entre tots, mentre la resta de la societat no ho fem, és que vostè és un fill de puta de molt de cuidado. I un barrut.
En quant a això dels “piquetes informativos”, tant de sindicalista gras i gandul, si per mi fos treuria una llei que permetés dissoldre’ls a trets. Per tractar amb gent tant simple, generalment l’ús de la violencia més extrema resulta imprescindible.
Miri, realment li desitjo que pel fet de no treballar aquests dies amb motiu de la “güelga” tingui una minva d’ingressos que provoqui que li embarguin el camió. D’aquesta manera no podrà tocar més els collons.
Atentament,
Un qualsevol
P.D.: Per cert, he omplert de benzina tots els meus vehicles. I tinc la nevera, el congelador, el rebost i la bodega plens a vessar. A mi no me la fotreu pas.
diumenge, 8 de juny del 2008
RESULTATS A CAN ESQUERRA
SECTOR MOQUETA:
JUAN PUIGCERCÓS: 2.616 vots (37,22%)
JOAN RIDAO: 2.636 vots (37,52%)
REAGRUPAMENT.CAT:
JOAN CARRETERO: 1.937 vots (27,56%)
RUT CARANDELL: 1.384 vots (19,70%)
SECTOR MANTELERIA:
ERNEST BENACH: 1.875 vots (26,68%)
RAFEL NIUBÒ: 1.671 vots (23,79%)
ELS ALTRES:
JAUME RENYER: 569 votets (8,10%)
URIEL BERTRAN: 1.294 vots (18,42%)
Companys, aqui s'acaba el que es donava. El militants d'esquerra han donat el triomf al sector sociata (què n'esperaves d'ells també, pobrets) i, per tant, ja ens podem preparar per tres anys més d'espanyolisme al govern català fins que arribin les properes eleccions, els tres perdedors deixin de sumar i, per tant, recuperem la dignitat al capdavant del país.
Carretero, no desfalleixi. No el mereixien.
JUAN PUIGCERCÓS: 2.616 vots (37,22%)
JOAN RIDAO: 2.636 vots (37,52%)
REAGRUPAMENT.CAT:
JOAN CARRETERO: 1.937 vots (27,56%)
RUT CARANDELL: 1.384 vots (19,70%)
SECTOR MANTELERIA:
ERNEST BENACH: 1.875 vots (26,68%)
RAFEL NIUBÒ: 1.671 vots (23,79%)
ELS ALTRES:
JAUME RENYER: 569 votets (8,10%)
URIEL BERTRAN: 1.294 vots (18,42%)
Companys, aqui s'acaba el que es donava. El militants d'esquerra han donat el triomf al sector sociata (què n'esperaves d'ells també, pobrets) i, per tant, ja ens podem preparar per tres anys més d'espanyolisme al govern català fins que arribin les properes eleccions, els tres perdedors deixin de sumar i, per tant, recuperem la dignitat al capdavant del país.
Carretero, no desfalleixi. No el mereixien.
dijous, 5 de juny del 2008
Abans mort que convergent
Entre un contundent “fill de puta!” i un senzill “convergent!”, n’estic plenament convençut que qualsevol tiu (o tia, que diria l’amic Iu Forn) d’esquerres d’aquest país es sent infinitament més ofès amb el segón. I quan parlo de “tiu d’esquerres” m’estic referint a un simpatitzant d’ERC o d’IC-V (parlo de catalans. Els socialites, doncs, no ténen cabuda en aquest escrit).
Ahir veia en directe el Ple del Parlament, i com el conseller Baltasar (és lamentable que algú com en Baltasar pugui ser conseller… però bé, si algú com en Montilla és president bé podria ocupar la presidencia o alguna conselleria la Karmele Marchante, el Vaquilla o el Raul Tamudo) responia al diputat popular Santi Rodriguez. Popular. Popular del Partido Popular, s’entén. El Partit que, en principi es trobaria a les antípodes d’IC-V, no? Doncs bé: davant d’una petició de dimissió formulada per part d’en Rodriguez, el conseller Baltasar responia amb un bonrollisme, una tranquil.litat i una formalitat impressionant. Fora dels micròfons, copets de palmell a l’espatlla i tot. Una amistat, una cosa, que em va fer venir a la ment allò de l’”oasi catalán”.
Acte seguit intervenía l’escolanet Ramon Espadaler. Val a dir que l’Espadaler, pobre, es d’aquelles persones que destil.len bonhomía. No té una imatge agressiva ni una oratòria demolidora, precisament. Doncs bé, el semblant del conseller a l’hora de respondre’l era completament diferent a quan responia al popular. Maleducat, altiu, insolent, violent… incomprensible, vaja. Sobre el paper… doncs home, hagués estat més justificada una resposta així al diputat del PP que no al de CiU. Doncs no.
L’esquerra d’aquest país és de tradició ressentida. I les conseqüències les patirà en Joan Carretero aquest dissabte a les eleccions d’esquerra. Carretero ha estat titllat per l’analfabet Benach (entre d’altres) de “Convergent”. I això és el pitjor insult que es pot dir a algú que pretén dirigir un partit com l’esquerra d’avui en dia.
És cert que la gent de Convergència preferiría una esquerra presidida per un Carretero que no pas per un Puigcercós. Però ho és per la gent de Convergència com per qualsevol persona amb dos dits de front i un mínim d’amor pel país. I és que a veure: un doctor en Medicina que vesteix correctament, amb bona oratòria, i que es permet presentar-se a un acte organitzat per les JERC per dir-los que el que han de fer amb 15 anys és estudiar en comptes de perdre el temps amb collonades polítiques… cony, aquest home és convergent! I com dèia, això és el pitjor que es pot ser en aquest país.
Només cal mirar els anuncis “públics” que s’emeten de qualsevol administració: tots els que hi surten foten pinta de desgraciats o d’okupes. I què passa als serials de TV3? Tots els empresaris són una colla de fills de puta que només pensen en el negoci. És la “cultura” que s’extén per aquest cony de país nostre: s’ha de ser un alternatiu progre, i esperar a que l’administració et subvencioni el pis. No emprenguis ni treballis excessivament, no fós cas que et convertissis en un convergent. I així, amb el foment d’aquests valors, acabarem tenint el país que tindrem.
Mira que mai se m’han donat bé les prediccions del futur. Però entre un metge rigorós i amb principis, i un res que ha estat el principal artífex que el país sigui governat avui per algú tan gris com Jóse Montilla tot i haver perdut les eleccions (i de molt!), veuràs com els militants d’esquerra es quedaran amb aquest ultim. Cap mena de dubte.
Ahir veia en directe el Ple del Parlament, i com el conseller Baltasar (és lamentable que algú com en Baltasar pugui ser conseller… però bé, si algú com en Montilla és president bé podria ocupar la presidencia o alguna conselleria la Karmele Marchante, el Vaquilla o el Raul Tamudo) responia al diputat popular Santi Rodriguez. Popular. Popular del Partido Popular, s’entén. El Partit que, en principi es trobaria a les antípodes d’IC-V, no? Doncs bé: davant d’una petició de dimissió formulada per part d’en Rodriguez, el conseller Baltasar responia amb un bonrollisme, una tranquil.litat i una formalitat impressionant. Fora dels micròfons, copets de palmell a l’espatlla i tot. Una amistat, una cosa, que em va fer venir a la ment allò de l’”oasi catalán”.
Acte seguit intervenía l’escolanet Ramon Espadaler. Val a dir que l’Espadaler, pobre, es d’aquelles persones que destil.len bonhomía. No té una imatge agressiva ni una oratòria demolidora, precisament. Doncs bé, el semblant del conseller a l’hora de respondre’l era completament diferent a quan responia al popular. Maleducat, altiu, insolent, violent… incomprensible, vaja. Sobre el paper… doncs home, hagués estat més justificada una resposta així al diputat del PP que no al de CiU. Doncs no.
L’esquerra d’aquest país és de tradició ressentida. I les conseqüències les patirà en Joan Carretero aquest dissabte a les eleccions d’esquerra. Carretero ha estat titllat per l’analfabet Benach (entre d’altres) de “Convergent”. I això és el pitjor insult que es pot dir a algú que pretén dirigir un partit com l’esquerra d’avui en dia.
És cert que la gent de Convergència preferiría una esquerra presidida per un Carretero que no pas per un Puigcercós. Però ho és per la gent de Convergència com per qualsevol persona amb dos dits de front i un mínim d’amor pel país. I és que a veure: un doctor en Medicina que vesteix correctament, amb bona oratòria, i que es permet presentar-se a un acte organitzat per les JERC per dir-los que el que han de fer amb 15 anys és estudiar en comptes de perdre el temps amb collonades polítiques… cony, aquest home és convergent! I com dèia, això és el pitjor que es pot ser en aquest país.
Només cal mirar els anuncis “públics” que s’emeten de qualsevol administració: tots els que hi surten foten pinta de desgraciats o d’okupes. I què passa als serials de TV3? Tots els empresaris són una colla de fills de puta que només pensen en el negoci. És la “cultura” que s’extén per aquest cony de país nostre: s’ha de ser un alternatiu progre, i esperar a que l’administració et subvencioni el pis. No emprenguis ni treballis excessivament, no fós cas que et convertissis en un convergent. I així, amb el foment d’aquests valors, acabarem tenint el país que tindrem.
Mira que mai se m’han donat bé les prediccions del futur. Però entre un metge rigorós i amb principis, i un res que ha estat el principal artífex que el país sigui governat avui per algú tan gris com Jóse Montilla tot i haver perdut les eleccions (i de molt!), veuràs com els militants d’esquerra es quedaran amb aquest ultim. Cap mena de dubte.
dimarts, 27 de maig del 2008
La nit no és el que era
Entenc que fot anys jo era un monstre de la nit. Que fotiem autèntiques barbaritats. Que les nits eren mítiques i, per tant, el llistó havia quedat massa alt. Però cony, d'un temps ençà hem sortit unes quantes vegades de nit i no hi ha manera d'ensapegar-la. El "Luz de Gas" fa por: està envaït per una legió de "lagartas" cinquentones amb escots impossibles que desafien la llei de la gravetat i calbs que amaguen panxa a qui ningú no ha advertit que ja no ténen 16 anys (ni tant sols 40...). No m'atreveixo a pensar què hi deu haver al "Trauma" si el "Luz de Gas" està farcit del que està farcit...
Si en altres temps el "Privat" de Mataró era una garantia (el "Manaus" ja haviem deixat clar que no en un capítol anterior), des que van obrir el Vinicius ha caigut en picat. I tampoc és que el Vinicius sigui el paradigma de res: El Maikelnait prolifera arreu. I la Yessi, inevitablement, també. Podriem dir que la Yessi dels locals mataronins que en altres temps havien tingut un cert nivell són les germanes petites de les Merches que contaminen el Luz de Gas avui en dia.
Amb l'experiència a l'esquena i després d'haver donat als avis l'oportunitat d'exercir d'avis tot fent-se càrrec dels néts ens vam dirigir al "Bocca" de Sant Cugat amb la tan suada promesa de que "està de puta mare tiu". El Bocca és un local nou ubicat en zona industrial. I és que la diferència entre un ajuntament "convergent" com el de Sant Cugat i un altre és que les coses es fan intel.ligentment i les llicències per bars musicals només es dónen a zones on no es pugui molestar als veïns. Així la gent surt tranquila i els veïns dormen. Tant fàcil com sona.
El cas, doncs, és que el tal Bocca té una zona superior on es sopa i una zona inferior on es serveixen copes. Tot correcte si no fós per l'ambient, excessivament pretenciós pel meu gust.
L'experiència m'ha ensenyat a desconfiar d'un local on facilitin un lloc privilegiat a la porta per aparcar-hi el tractor del paleta vingut a més al costat de qualsevol versió de l'Audi TT. Un cotxe que en el 98% dels casos conté un quinqui amb patilles fines i punxegudes que el té assegurat a "línea directa" i baixa del cotxe amb el cap ben alt tot mirant a dreta i esquerra preguntant-se si la gent deu pensar que és un triomfador en comptes d'un quillo de merda que passa quaranta hores setmanals al volant d'una carretilla elèctrica.
Bé, en fi, al que anàvem: al client tipus del Bocca encara no li ha explicat mai ningú que la època de la camisa "Ralph Lauren" com a roba adecuada per sortir de nit va morir amb la Carmina Ordóñez. Més o menys. I així, amb gest altiu i cadena d'or al coll, els contes per dotzenes.
Per acabar-ho d'arrodonir, el gintònic el preparen en copa i tònica Schweppes. Que el màxim exponent en ginebra sigui un acceptablet Bombay Sapphire diu molt del lloc. Però que es prenguin la molèstia de servir-ho en copa ample i me'l combinin amb una tònica Schweppes té delicte. El gintònic de Shcweppes en copa és a les begudes el que el Golf amb tapacubos o el Cayenne finançat al món de l'automoció. Es comença bebent gintònics de Schweppes en copa i s'acaba esdevenint addicte a "Camera cafè".
Amb la cua entre cames vam decidir anar a Barcelona a provar un nou local de nom "Roxy blue". Així pel nom, jo hagués avortat la missió fent bona aquella màxima de "una retirada a temps és una victòria", però anar en grup té aquestes coses. Les característiques del local les callo per vergonya. Menys mal que dirigir-te a un porter de discoteca altiu amb un "disculpe, pero no estoy acostumbrado a tratar con gente como ustet si no es para dar alguna orden" segueix sent infal.lible perquè t'emplacin a abandonar el local...
Si en altres temps el "Privat" de Mataró era una garantia (el "Manaus" ja haviem deixat clar que no en un capítol anterior), des que van obrir el Vinicius ha caigut en picat. I tampoc és que el Vinicius sigui el paradigma de res: El Maikelnait prolifera arreu. I la Yessi, inevitablement, també. Podriem dir que la Yessi dels locals mataronins que en altres temps havien tingut un cert nivell són les germanes petites de les Merches que contaminen el Luz de Gas avui en dia.
Amb l'experiència a l'esquena i després d'haver donat als avis l'oportunitat d'exercir d'avis tot fent-se càrrec dels néts ens vam dirigir al "Bocca" de Sant Cugat amb la tan suada promesa de que "està de puta mare tiu". El Bocca és un local nou ubicat en zona industrial. I és que la diferència entre un ajuntament "convergent" com el de Sant Cugat i un altre és que les coses es fan intel.ligentment i les llicències per bars musicals només es dónen a zones on no es pugui molestar als veïns. Així la gent surt tranquila i els veïns dormen. Tant fàcil com sona.
El cas, doncs, és que el tal Bocca té una zona superior on es sopa i una zona inferior on es serveixen copes. Tot correcte si no fós per l'ambient, excessivament pretenciós pel meu gust.
L'experiència m'ha ensenyat a desconfiar d'un local on facilitin un lloc privilegiat a la porta per aparcar-hi el tractor del paleta vingut a més al costat de qualsevol versió de l'Audi TT. Un cotxe que en el 98% dels casos conté un quinqui amb patilles fines i punxegudes que el té assegurat a "línea directa" i baixa del cotxe amb el cap ben alt tot mirant a dreta i esquerra preguntant-se si la gent deu pensar que és un triomfador en comptes d'un quillo de merda que passa quaranta hores setmanals al volant d'una carretilla elèctrica.
Bé, en fi, al que anàvem: al client tipus del Bocca encara no li ha explicat mai ningú que la època de la camisa "Ralph Lauren" com a roba adecuada per sortir de nit va morir amb la Carmina Ordóñez. Més o menys. I així, amb gest altiu i cadena d'or al coll, els contes per dotzenes.
Per acabar-ho d'arrodonir, el gintònic el preparen en copa i tònica Schweppes. Que el màxim exponent en ginebra sigui un acceptablet Bombay Sapphire diu molt del lloc. Però que es prenguin la molèstia de servir-ho en copa ample i me'l combinin amb una tònica Schweppes té delicte. El gintònic de Shcweppes en copa és a les begudes el que el Golf amb tapacubos o el Cayenne finançat al món de l'automoció. Es comença bebent gintònics de Schweppes en copa i s'acaba esdevenint addicte a "Camera cafè".
Amb la cua entre cames vam decidir anar a Barcelona a provar un nou local de nom "Roxy blue". Així pel nom, jo hagués avortat la missió fent bona aquella màxima de "una retirada a temps és una victòria", però anar en grup té aquestes coses. Les característiques del local les callo per vergonya. Menys mal que dirigir-te a un porter de discoteca altiu amb un "disculpe, pero no estoy acostumbrado a tratar con gente como ustet si no es para dar alguna orden" segueix sent infal.lible perquè t'emplacin a abandonar el local...
divendres, 9 de maig del 2008
Apreciada Mònica
Apreciada Mònica,
Llegeixo amb un sentiment agredolç que has acceptat el càrrec de directora de TV3. Agre perquè això suposarà la teva desaparició immediata de l’excel.lent “La nit al dia” que presentes des de fa una bona pila d’anys. Dolça perquè téns capacitats més que suficients per tal de reprendre el bon rumb i evitar que “la nostra” s’acabi convertint en “la teletré”.
En primer lloc espero que el Sr. Sáez, que és més fals que un euro amb la cara del Luis Aguilé no pugui amb tu. Ja sabem quin peu calcen aquesta gentussa d’esquerres suposades. Però vés amb molt de compte especialmente amb aquest: canviaria sa mare per un paquet de cromos. En quant a la Rosa Cullell… la veritat és que el tándem Sáez-Cullell són a la neutralitat i el rigor periodístic el que el chopped i la mortadela l’olives a l’alta cuina.
Al marge d’això, però, m’agradaria fer-te quatre peticions per si t’és possible: en primer lloc, t’agraïria que truquéssis a la gestoría per si poden anar preparant la liquidació de la Julia Otero i de la Pilar Rahola. Si us plau, pel que més vulguis. En segón lloc, valorar si és possible penjar un cartell a l’entrada de TV3 on es llegeixi “RESERVAT EL DRET D’ADMISSIÓ… DE LA MARIA DEL MAR BONET”. Gràcies, també. Una altra cosa que t’agraïria molt és que, quan ningú no miri, esborris de les possibles bases de dades que pugui tenir l’ens el telèfon de la infumable Lloll Bertran.
I si pots fer alguna cosa per tal que la filla del Monràs s’exiliï de Ventdelplà a casa també t’estarem molt agraïts. I de cas, si es pot emportar amb ella la Alba, que també fa bastanta rabieta, millor.
Ja posats a demanar, si algún dia prepareu una segona part de “Zoo” suggeriria que la primera escena del primer episodi comenci amb “el cooondor” devorant fins no deixar-ne rastre al matrimoni aquell sud-americà que el fèia servir per fer-hi ritus. El quinqui de torn no porti un nom com “Rossinyol” (un català fent aquest paper no té cap mena de credibilitat).
Ah! I comenta-li al Capdevila que ja no té edat per portar aquest pentinat.
Moltes gràcies Mònica, segur que te’n sortiras.
Llegeixo amb un sentiment agredolç que has acceptat el càrrec de directora de TV3. Agre perquè això suposarà la teva desaparició immediata de l’excel.lent “La nit al dia” que presentes des de fa una bona pila d’anys. Dolça perquè téns capacitats més que suficients per tal de reprendre el bon rumb i evitar que “la nostra” s’acabi convertint en “la teletré”.
En primer lloc espero que el Sr. Sáez, que és més fals que un euro amb la cara del Luis Aguilé no pugui amb tu. Ja sabem quin peu calcen aquesta gentussa d’esquerres suposades. Però vés amb molt de compte especialmente amb aquest: canviaria sa mare per un paquet de cromos. En quant a la Rosa Cullell… la veritat és que el tándem Sáez-Cullell són a la neutralitat i el rigor periodístic el que el chopped i la mortadela l’olives a l’alta cuina.
Al marge d’això, però, m’agradaria fer-te quatre peticions per si t’és possible: en primer lloc, t’agraïria que truquéssis a la gestoría per si poden anar preparant la liquidació de la Julia Otero i de la Pilar Rahola. Si us plau, pel que més vulguis. En segón lloc, valorar si és possible penjar un cartell a l’entrada de TV3 on es llegeixi “RESERVAT EL DRET D’ADMISSIÓ… DE LA MARIA DEL MAR BONET”. Gràcies, també. Una altra cosa que t’agraïria molt és que, quan ningú no miri, esborris de les possibles bases de dades que pugui tenir l’ens el telèfon de la infumable Lloll Bertran.
I si pots fer alguna cosa per tal que la filla del Monràs s’exiliï de Ventdelplà a casa també t’estarem molt agraïts. I de cas, si es pot emportar amb ella la Alba, que també fa bastanta rabieta, millor.
Ja posats a demanar, si algún dia prepareu una segona part de “Zoo” suggeriria que la primera escena del primer episodi comenci amb “el cooondor” devorant fins no deixar-ne rastre al matrimoni aquell sud-americà que el fèia servir per fer-hi ritus. El quinqui de torn no porti un nom com “Rossinyol” (un català fent aquest paper no té cap mena de credibilitat).
Ah! I comenta-li al Capdevila que ja no té edat per portar aquest pentinat.
Moltes gràcies Mònica, segur que te’n sortiras.
dimecres, 7 de maig del 2008
"Ultraje"?
Observo perplex l’empresonament d’un tal “Franki” per haver comès el terrible delicte d’haver ultratjat la bandera espanyola l’any 2002. El noi, de nom Francesc Argemí i natural de Terrassa fot una pinta d’okupa-alternatiu de tres parells de collons. De pollós, vaja. Segurament fariem un sopar i acabariem a hòsties. Que ell deu ser a la Xibeca el que jo al gintònic de Hendrick’s amb tònica Fever Tree. Però anem a estudiar el bàndol contrari:
Enrique Rovira del Canto, magistrat de la secció 7ª de l’audiència provincial de Barcelona. Oficial Superior del cos jurídic de l’Armada Espanyola i fiscal militar en época franquista.
Si tenim en compte quina mena de tros de fill de puta (de fill de puta en sentit figurat, s’entén, que la seva mare prou pena deu tenir) ha exercit de “justicia” en nom de l’estat espanyol, jo em decanto pel de les rastes. Discutiriem per l’estètica, si. I per si un govern ha de dedicar el que recapta dels impostos a incentivar la industria i cuidar l’empresari que proporciona llocs de treball o bé a mantenir ganduls. Si s’ha de cosir a impostos les rendes més altes desincentivant d’aquesta manera l’esforç personal i gairebé obligant al frau fiscal per tal de subvencionar paràsits o no. Però una cosa ens uneix: tenim clar quin és el nostre país i quin no. Discrepem sobre on anem, no d’on venim ni què som. Per entendre’ns: en Franki és dels meus (o jo dels seus) i els altres són els altres.
I és que té collons que en plè segle XXI encara es mantingui com a delicte l’”ultraje a la bandera”. Mira, en la bandera española dels collons ja m’hi cago. I de fet, el delicte de què s’acusa a en Franki l’he comès jo també en altres ocasions (a Teià, més assenyats, l’estanquera no hi oneja).
Mira, nosaltres som catalans i no pas espanyols. I l’ocupació espanyola ja la tenim clara cada vegada que anem a la platja i n’hem d’aguantar la infestació de xarnegots que hi ha. Veient la proliferació de cotxes “tunning”. Veient quants vots treuen els socialistes al nostre país. Que ens han envaït i ens han omplert el país de la seva pitjor purria ja ho tenim clar sense necessitat de penjar-hi la seva bandera. No cal, doncs, que ens ho refreguin pels nassos.
Per tant, doncs, em sembla molt més greu que la máxima autoritat per sol.lucionar el tema de l’atur siguin un que té “ehtudio de comersio” o la primera figura institucional del país no sàpiga parlar el nostre idioma que no pas això de la bandera. El tal Franki, car les rastes i la pinta d’Okupa és un patriota. I és molt injust que per tenir els mateixos ideals de país que pugui tenir jo, o tu (és per això que és a la garjola, que ningú s’enganyi) l’hagin fet presoner.
No sé què és el que pot fer cadascú per ajudar a que el deixin en llibertat. Entenc que la gent amb fills i hipoteca no es pot permetre anar de manifestacions. Però algún tipus d’ofensiva s’ha de poder dur a terme. No ens podem quedar de braços plegats. Personalment no sé què faré, però alguna cosa hi he de fer. Per justicia social. És d’aquelles coses que, o ets d’un bàndol o d’un altre. Blanc o negre. Barça o Madrit. Catalunya o España. Cultura o socialisme.
Enrique Rovira del Canto, magistrat de la secció 7ª de l’audiència provincial de Barcelona. Oficial Superior del cos jurídic de l’Armada Espanyola i fiscal militar en época franquista.
Si tenim en compte quina mena de tros de fill de puta (de fill de puta en sentit figurat, s’entén, que la seva mare prou pena deu tenir) ha exercit de “justicia” en nom de l’estat espanyol, jo em decanto pel de les rastes. Discutiriem per l’estètica, si. I per si un govern ha de dedicar el que recapta dels impostos a incentivar la industria i cuidar l’empresari que proporciona llocs de treball o bé a mantenir ganduls. Si s’ha de cosir a impostos les rendes més altes desincentivant d’aquesta manera l’esforç personal i gairebé obligant al frau fiscal per tal de subvencionar paràsits o no. Però una cosa ens uneix: tenim clar quin és el nostre país i quin no. Discrepem sobre on anem, no d’on venim ni què som. Per entendre’ns: en Franki és dels meus (o jo dels seus) i els altres són els altres.
I és que té collons que en plè segle XXI encara es mantingui com a delicte l’”ultraje a la bandera”. Mira, en la bandera española dels collons ja m’hi cago. I de fet, el delicte de què s’acusa a en Franki l’he comès jo també en altres ocasions (a Teià, més assenyats, l’estanquera no hi oneja).
Mira, nosaltres som catalans i no pas espanyols. I l’ocupació espanyola ja la tenim clara cada vegada que anem a la platja i n’hem d’aguantar la infestació de xarnegots que hi ha. Veient la proliferació de cotxes “tunning”. Veient quants vots treuen els socialistes al nostre país. Que ens han envaït i ens han omplert el país de la seva pitjor purria ja ho tenim clar sense necessitat de penjar-hi la seva bandera. No cal, doncs, que ens ho refreguin pels nassos.
Per tant, doncs, em sembla molt més greu que la máxima autoritat per sol.lucionar el tema de l’atur siguin un que té “ehtudio de comersio” o la primera figura institucional del país no sàpiga parlar el nostre idioma que no pas això de la bandera. El tal Franki, car les rastes i la pinta d’Okupa és un patriota. I és molt injust que per tenir els mateixos ideals de país que pugui tenir jo, o tu (és per això que és a la garjola, que ningú s’enganyi) l’hagin fet presoner.
No sé què és el que pot fer cadascú per ajudar a que el deixin en llibertat. Entenc que la gent amb fills i hipoteca no es pot permetre anar de manifestacions. Però algún tipus d’ofensiva s’ha de poder dur a terme. No ens podem quedar de braços plegats. Personalment no sé què faré, però alguna cosa hi he de fer. Per justicia social. És d’aquelles coses que, o ets d’un bàndol o d’un altre. Blanc o negre. Barça o Madrit. Catalunya o España. Cultura o socialisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)