dimecres, 7 de desembre de 2011

Un 7 de desembre




El 7 de desembre podria semblar un dia com qualsevol altre per recuperar el bloc... però no. El 7 de desembre és un dia millor que qualsevol altre.

Pot semblar una tonteria i és que, de fet, ho és. El cas, però, és que els 7 de desembre, tradicionalment, sempre m'han passat grans coses. I avui ja en portem dues:

- La primera és que he recuperat la contrassenya. L'amable lector pensarà encertadament "osti, aquest karbeis deu ser imbècil: blogger t'envia un e-mail i llestos". Però l'amable lector no té en compte que un servidor, degut a les múltiples amenaces rebudes per part d'un ampli ventall del món feixista (des dels que es pensen que no ho són, i et diuen "des del kolectiu superesquerrescomunisteslliures et trenkarem les putes kames i ens follarem a la teva dona kabron perke defensem la llibertat i no estem dakor amb el k dius" -o no ho entenen- fins als més tradicionals representants del moviment usténosabeconquienestáhablandista que, tot i creure erradicats, encara belluguen) em moc des d'un servidor rus. Primer, troba la casella "usuari" si ets capaç...

- La segona és que avui veu la llum El Diari Gran del Sobiranisme, nom grandiloqüent per un gran projecte. Si no l'heu visitat encara, us recomano que ho feu, tot i que avui només llueix un escrit a mode de declaració d'intencions. Allò del preàmbul.

Per la resta, i respecte l'última vegada que vaig usar aquestes línies per vomitar alguna cosa, sembla que el mon s'hagi tornat boig. Vivim èpoques convulses. Hem vist com foragitavem definitivament del poder tota aquella banda d'ineptes semi-analfabets espanyolistes que l'havien okupat gràcies a quatre ressentits de merda a qui, afortunadament, han fotut fora del seu partit i tot. La Generalitat ja no es diu Yeneralidá ni Cheneralitá, ja que l'ha recuperat Convergència (bé, Convergència i els quatre arreplegats espanyolistes d'Unió que, a part de fer de paparra, enguany també ens foten fer el ridícul), els socialistas han quedat reduïts a la mínima expressió (amb una jove promesa de la política exercint de portaveu: en Quimet Nadal), Esquerra s'ha tret molta merda de sobre (fins el punt que, contrariament al que havia pensat sempre, em vaig sorprendre a mi mateix votant-los a les eleccions del país veí) i, com a contrapès als neolerrouxistes aquestes del Rivera i el Cañas, hem aconseguit tenir al Parlament per primer cop en democràcia 4 diputats que, sense cap complexe, s'atreveixen a posar els collons sobre la taula a cada intervenció. Menys mal.

La Generalitat es veu obligada a equilibrar els pressupostos tot intentant posar ordre al desgavell que van deixar els okupes d'abans i, sorprenentment, no he vist ningú manifestant-se davant la seu del PSC (que seria el més lògic).

L'arreplegat aquell ara es veu que l'han enviat al senat a acabar de viure del cuento... i per la resta, poca cosa més (si és que al fet de tenir l'economia feta una merda ho podem considerar poca cosa).

Afortunadament, sempre ens quedaran els 7 de desembre... i les cançons de Simply Red.

Cap comentari: