I a aquest, què li passa? Restrenyiment o miopia?

Llegeixo amb gran sorpresa com, novament, la colla de ressentits neofeixistes de sempre preparen, novament, un manifest en defensa dels castellanoparlants. Defensar els castellanoparlants és un eufemisme d’intentar erradicar els que no ho som, què us he d’explicar.
En aquest cas, el vòmit en qüestió portarà per títol “Manifiesto por una lengua común”,i reclama al Parlamento que “garantice en todo el territorio nacional los derechos de los que opten por la lengua común”. Fan èmfasi en “la posición asimétrica del español respecto del resto de lenguas oficiales españoles, de ámbito circunscrito en las autonomías bilingües”. Això és per ells Catalunya: una "autonomia bilingüe". I gràcies.
Per rematar-ho, sol.liciten al Parlamento “las modificaciones o aclaraciones, tanto constitucionales como estatuarias, que garanticen en todos los campos y en todo el territorio nacional los derechos de los que opten por la lengua común”. Toca’t els collons.

El que deixa més tranquil, és que ho signa la colla de fills de puta de sempre. Ja se sap: Fernando Savater, Arcadi Espada, Félix de Azua, Alberto Boadella, Mario Vargas Llosa, Rosa Díez… en fi, ja us podeu imaginar. Quanta merda junta. Només cal mirar-los les cares.

La presentació, òbviament, tindrà lloc a Madrit. I és que per tota aquesta xusma no som més que una provincia de l’extraradi madrileny que, per tocar els collons, fem servir un dialecte de merda que ens hem inventat. No entenc la necessitat d’aquest manifest si tenim en compte que l’espanyol (allò que ells denominen “lengua común”, obviant que és “común” perquè ens l’han imposat a hòsties) és present arreu, en tots els àmbits, i sense cap mena de risc. Així com el català topa davant de funcionaris incults de merda que no el volen aprendre, jutges enviats des de la “capital” a controlar els subversius, policies fastigosos que el ténen per propi davant la seva limitació cultural i intel.lectual que els impedeix aprendre el català, i immigrants sud-americans per qui l’espanyol també és comú (ja va dir el rei que l’espanyol havia sigut un idioma de encuentro, no de imposición), l’espanyol és present a tots els àmbits. I si tenim en compte que l’espanyol és l’idioma de la baula més baixa de la societat, i de la gent amb menys cultura –que, en tota societat és predominant-, queda clar que no cal patir, doncs, per la seva supervivencia.
Sobta també les vegades que surt la paraula “nacional”. I després ténen els collons de dir-nos a nosaltres “nacionalistas”? Per favor!

El que no m’acaba de quedar clar és la motivació que poden tenir tota aquesta colla de ressentits i morts de gana, que els porta a fer tants manifestos. Realment, els desitjo una llarga vida a tots ells, plena de patiments i desgràcies.

Això si: amb mi que no hi comptin. Jo ja tinc un idioma d’ús. I no és pas el seu.

Els radars no ténen finalitats recaptatòries. Noooo, que vaaaa

Deia l'incompetent mentider aquest d'en Joan Saura que els radars de velocitat eren uns elements que tenien una finalitat únicament dissuassòria, que es posaven a punts negres on hi havia una alta sinistralitat per tal de provocar que la gent, veient el radar, afluixés i s'evités així l'accident.

Que això és una falàcia, com tot el que surt de l'il.legítim govern tripartit dels collons ja ho sabiem tots. Fins aqui cap novetat. I si algú no em creu m'agradaria que em contestés al següent:

Què fèien aquests agentes instal.lant aquest trípode sobre la Gran Via a l'alçada del carrer Selva de Mar? És a dir: quina finalitat té aquest radar de la foto. Quina és la sinistralitat d'aquest punt? Quina és la dissuassió que provoca aquest radar amagat?

Per qui no hi sàpiga, aquest de la panxeta amb aquesta pinta d'esforçat treballador que surt a la foto, està instal.lant un radar sobre la Gran Via de manera tal que és completament invisible al conductor a qui amenaça. La carretera en qüestió és una via amb 3 carrils per banda, separats per una mitjana i sense semàfors ni passos de peatons, ni voreres ni res per l'estil. Doncs bé, tot i això la limitació és incomprensiblement 80 Km/h. Si vostè va a més, senzillament li faran una "foto" sense que se n'assabenti. I precisament perquè no se n'assabenta, vostè no afluixarà pas. La pregunta és: posar un element que genera una multa però no evita que el conductor en qüestió deixi d'anar ràpid i de suposar un perill quina finalitat té? Evitar que corri o recaptar i punt? Heus ací la qüestió.

P.D.: Servidor, precisament perquè sempre va amb el peu a baix de tot, té cura quan condueix de si hi ha radars o no. A més a més, s'ajuda d'elements tecnològics que l'avisen dels radars (uiuiui lu que ha dit) i precisament per això, a un servidor, Kamikaze sense arrepentir, no l'enganxa cap radar tot i passar-se els límits pel folre dels collons. La majoria dels qui conec amb alguna multa de radar a sobre són, precisament, la bona gent que no corre excessivament (però que, evidentment, va per sobre d'uns límits que son impossibles de complir). Com sempre, amb les lleis d'aquest govern d'incompetents, inútils i incapaços acaba "pringant" justament qui no hauria de pringar.

Selección Española

Mira, sé que no és políticament correcte, però jo no puc amb “la selección española”, “la Roja” o com en vulguin dir. I evidentment, sentir “a por eeeeellos, oeeee” em provoca basques. España ha de perdre sempre, fins i tot a les caniques. I sempre que eliminen a la “selección” em poso molt content. L’última vegada fins i tot em vaig veure obligat a tirar un sorollós petard (i aquest any penso fer el mateix, ja aviso).

Animar la selección española és de garrulo, de palurdo o de persona amb síndrom d’Estocolm. Animar a España a Catalunya és com animar al Madrit: un acte de persona inadaptada.
Recordo d’una manera especialment carinyosa la Copa del Món de Korea de l’any 2002. Era un dissabte al matí, i la Roja s’enfrontava a Korea, un rival teòricament inferior a la brava i gallarda selección nacional. El cas, però, és que aquell dissabte al matí a la biblioteca de Ciències Socials de la UAB n’érem molts els qui teniem l’esperança que fós Korea qui s’alcés amb el triomf. Potser per això el 80% -pel capbaix- d’estudiants bàsicament de postgrau i doctorat que ens trobàvem allà, haviem decidit repartir les neurones entre l’estudi i els auriculars de la mini-ràdio de butxaca. Els primers “uis!!!” éren tímids. La celebració final, però, va incloure abraçades i tot entre gent que amb prou feines ens coneixiem. Vaig ser feliç constatant el rebuig que generava la roja entre la gent formada i llegida d’aquest país. I vaig corroborar la meva teoría sobre la relació entre ser Español i ser un palurdo: directament proporcional.

Em va venir al cap aquesta anècdota el dimarts passat: celebrant una jornada d’interactuació empresarial d’aquestes que estan de moda entre les empreses modernes, i que ténen la dubtosa finalitat de cohesionar verticalment l’estructura, ens trobàvem 2 directius (catalans), 2 càrrecs intermitjos (fifty fity) i dos representants de la base de l’estructura (españoles, evidentment). A mode d’introducció i per trencar el gel, el coacher ens va preguntar què desitjàvem que passés a l’Eurocopa d’enguany: el primer a respondre va ser el meu company Guillem que, sense pensar-s’ho dues vegades va respondre que es delia per una humiliació de la selección del país opressor. El vaig secundar jo exposant el mateix desig. Els dos titafredes, perdó, els dos "intermitjos" van respondre que tan se’ls en fèia. Potser que perdéssin, però que els era igual (per no mullar-se, evidentment, que aquesta gent ja se sap que no acostuma a ser massa resolutiva). I els dos operaris, evidentment anaven “con España a muerte”. Pot semblar tòpic, però us asseguro que ambdues anècdotes són completament certes.

Animar la selección española a Catalunya és de garrulo. Jo no conec pas cap català que ho fagi. I és per que animar algú liderat per en Luís Aragonés o el llardós d’en Camacho amb la camisa suada (realment Korea 2002 va ser impagable) s’ha de ser molt espanyol. I l’excusa que “hi ha jugadors del Barça”, a mi no em val. En aquells moments defensen l’estao español i no el Barça. I per aquesta regla de tres, seria legítim animar qualsevol selección on n’hi jugués un del Barça, no?

Jo sóc català i, per tant, la meva selecció és Catalunya. El motiu pel qual la meva selecció no pot participar a l’Eurocopa és precisament "la roja". Com es pot esperar algú, doncs, que un català animi la selección que impedeix que hi jugui la seva? S’ha de ser imbècil, no fotem. A més a més, si recordem que la selección de bàsquet la promocionaven amb un "somos la Ñ", queda clar que les seleccions d'aquell país no ténen pas res a veure amb nosaltres: els catalans no tenim "Ñ" sinó "NY".

Només em volia despedir manifestant obertament que no només vull que els eliminin quan abans millor: també vull que ho fagin d’una manera ben humiliant. A la merda la selección española dels pebrots!

Dóna canya al català! (segur que era "corda"?)

Com molt bé sabran, fa pocs dies la Directora General de política lingüística del govern balear Margalida Tous va enviar una missiva a una sèrie de companyies aèries que operaven a ses illes tot demanant-los que féssin servir també el català a les seves comunicacions amb els clients. Fins aquí tot normal si tenim en compte que el català és una llengua oficial. I coi, si operes a un terrotori determinat, què menys que adreçar-te als clients en la seva llengua.

Com molt bé sabran també, la resposta del director general d’Air Berlin Joachim Hunold va ser la d’escriure una editorial a la revista Air Berlin Magazin –revista a disposició dels usuaris de la companyia- frivolitzant amb l’idioma, gairebé enfotent-se’n, on fins i tot es permetia afirmar que "el castellà ja fins i tot havia deixat de ser una llengua oficial".

Sabran també que al marge de les moltes reaccions a la noticia (fins i tot s’ha creat una plataforma on hom pot exposar fàcilment la seva queixa ), l’en altres temps diputat i avui simple regidor per Esquerra a l’ajuntament de Blanes Joan Puig va escriure una entrada al seu bloc (una entrada al seu bloc personal!) on es va permetre afegir una hesvàstica nazi al logotip de la companyia. Certament desafortunat, és cert. Però home, no deixa de ser una entrada en un bloc personal d’una persona comú. D’aquesta entrada se’n va fer ressò tota la xusma espanyolista pre-democràtica del país veí. Fins i tot "la caverneta"

Cap d’ells no diu res sobre l’editorial d’Air Berlin ni la seva actitut vers el català.

Fa un mes i mig, el President del Consell d’Administració de Seat va proclamar que no tenien cap model de cotxe que portés per nom una ciutat catalana perquè “nosotros somos españoles”, tot afegint que tenien la fàbrica a Martorell perquè “no me la puedo llevar a Madrid”.
Algú ha sentit alguna disculpa? Algú ha llegit algun article en algun d’aquest mitjans cavernaris que he citat abans demanant al tal Franciso Garcia Sanz que rectifiqués?

La meva pregunta, doncs, és: perquè s’exigeix amb tanta insistencia a en Joan Puig que rectifiqui, i no es fa el mateix amb el president del Consell d’Administració de Seat? Ep, i que consti que no estic dient pas que l’actuació d’en Puig sigui de manual. Ni molt menys.

Senzillament que sorpren veure com de diferent és la reacció de certs sectors quan la víctima és el català.

Amic camioner:

Senyor transportista de merda que es dedica a fer “marchas lentas” (ho poso en castellà perquè és l’idioma que ténen tota aquesta colla de xarnegos que fan les “marchas lentas”):

Voldria començar aquest petit escrit engegant-lo a prendre pel cul. No em volia esperar a fer-ho al final, no fós cas que me n’acabés descuidant.
Li suggeriria que, si li pugen els costos apuji vostè també les tarifes. Però sóc conscient que vostè pertany a un ram on n’és requisit imprescindible per pertanyer-hi tenir un coeficient mental no massa alt, i sempre n’hi ha un que és més imbécil i/o més rata de clavaguera que vostè, que estara disposat a treballar més barat i endur-se la feina. I és que no hem d’oblidar que si vostè tingués alguna llum (alguna, eh?) no tindria una feina d'aquest tipus. Però bé, al gra.

Jo també visc en aquest país manat per incompetents. I també m’he de tragar el carnet per punts, la limitació a 80, les restriccions d’aigua per manca de planificació i moltes coses més. Però a diferencia de vostè, jo no els he votat. Al marge d’això, jo també pateixo una inflació completament desbocada. I jo, que tinc hipoteca (aquell tipus de crèdit amb el que alguns paguem la casa, i d'altres la casa i el BMW tunnejat), també he de veure com es triplica l’Euribor en 3 anys. Com pugen els aliments i els subministraments més bàsics com l’electricitat. I sap què he de fer? Doncs m’he de fer fotre, com tota aquesta gent que pacientment fa cua darrere del seu camió de merda només perquè vostè ha decidit que avui tocava “marcha lenta”.

I jo em pregunto: perquè vostè es creu amb dret a tallar el trànsit esgrimint que li han pujat els costos, i els qui tenim hipoteca no? Que no som de Déu? Probablement, el que provoca que vostè es cregui amb dret a exigir que la seva pujada de costos la hi paguem entre tots, mentre la resta de la societat no ho fem, és que vostè és un fill de puta de molt de cuidado. I un barrut.

En quant a això dels “piquetes informativos”, tant de sindicalista gras i gandul, si per mi fos treuria una llei que permetés dissoldre’ls a trets. Per tractar amb gent tant simple, generalment l’ús de la violencia més extrema resulta imprescindible.

Miri, realment li desitjo que pel fet de no treballar aquests dies amb motiu de la “güelga” tingui una minva d’ingressos que provoqui que li embarguin el camió. D’aquesta manera no podrà tocar més els collons.

Atentament,

Un qualsevol

P.D.: Per cert, he omplert de benzina tots els meus vehicles. I tinc la nevera, el congelador, el rebost i la bodega plens a vessar. A mi no me la fotreu pas.

RESULTATS A CAN ESQUERRA

SECTOR MOQUETA:
JUAN PUIGCERCÓS: 2.616 vots (37,22%)
JOAN RIDAO: 2.636 vots (37,52%)

REAGRUPAMENT.CAT:
JOAN CARRETERO: 1.937 vots (27,56%)
RUT CARANDELL: 1.384 vots (19,70%)

SECTOR MANTELERIA:
ERNEST BENACH: 1.875 vots (26,68%)
RAFEL NIUBÒ: 1.671 vots (23,79%)

ELS ALTRES:
JAUME RENYER: 569 votets (8,10%)
URIEL BERTRAN: 1.294 vots (18,42%)

Companys, aqui s'acaba el que es donava. El militants d'esquerra han donat el triomf al sector sociata (què n'esperaves d'ells també, pobrets) i, per tant, ja ens podem preparar per tres anys més d'espanyolisme al govern català fins que arribin les properes eleccions, els tres perdedors deixin de sumar i, per tant, recuperem la dignitat al capdavant del país.

Carretero, no desfalleixi. No el mereixien.

Abans mort que convergent

Entre un contundent “fill de puta!” i un senzill “convergent!”, n’estic plenament convençut que qualsevol tiu (o tia, que diria l’amic Iu Forn) d’esquerres d’aquest país es sent infinitament més ofès amb el segón. I quan parlo de “tiu d’esquerres” m’estic referint a un simpatitzant d’ERC o d’IC-V (parlo de catalans. Els socialites, doncs, no ténen cabuda en aquest escrit).

Ahir veia en directe el Ple del Parlament, i com el conseller Baltasar (és lamentable que algú com en Baltasar pugui ser conseller… però bé, si algú com en Montilla és president bé podria ocupar la presidencia o alguna conselleria la Karmele Marchante, el Vaquilla o el Raul Tamudo) responia al diputat popular Santi Rodriguez. Popular. Popular del Partido Popular, s’entén. El Partit que, en principi es trobaria a les antípodes d’IC-V, no? Doncs bé: davant d’una petició de dimissió formulada per part d’en Rodriguez, el conseller Baltasar responia amb un bonrollisme, una tranquil.litat i una formalitat impressionant. Fora dels micròfons, copets de palmell a l’espatlla i tot. Una amistat, una cosa, que em va fer venir a la ment allò de l’”oasi catalán”.

Acte seguit intervenía l’escolanet Ramon Espadaler. Val a dir que l’Espadaler, pobre, es d’aquelles persones que destil.len bonhomía. No té una imatge agressiva ni una oratòria demolidora, precisament. Doncs bé, el semblant del conseller a l’hora de respondre’l era completament diferent a quan responia al popular. Maleducat, altiu, insolent, violent… incomprensible, vaja. Sobre el paper… doncs home, hagués estat més justificada una resposta així al diputat del PP que no al de CiU. Doncs no.

L’esquerra d’aquest país és de tradició ressentida. I les conseqüències les patirà en Joan Carretero aquest dissabte a les eleccions d’esquerra. Carretero ha estat titllat per l’analfabet Benach (entre d’altres) de “Convergent”. I això és el pitjor insult que es pot dir a algú que pretén dirigir un partit com l’esquerra d’avui en dia.

És cert que la gent de Convergència preferiría una esquerra presidida per un Carretero que no pas per un Puigcercós. Però ho és per la gent de Convergència com per qualsevol persona amb dos dits de front i un mínim d’amor pel país. I és que a veure: un doctor en Medicina que vesteix correctament, amb bona oratòria, i que es permet presentar-se a un acte organitzat per les JERC per dir-los que el que han de fer amb 15 anys és estudiar en comptes de perdre el temps amb collonades polítiques… cony, aquest home és convergent! I com dèia, això és el pitjor que es pot ser en aquest país.

Només cal mirar els anuncis “públics” que s’emeten de qualsevol administració: tots els que hi surten foten pinta de desgraciats o d’okupes. I què passa als serials de TV3? Tots els empresaris són una colla de fills de puta que només pensen en el negoci. És la “cultura” que s’extén per aquest cony de país nostre: s’ha de ser un alternatiu progre, i esperar a que l’administració et subvencioni el pis. No emprenguis ni treballis excessivament, no fós cas que et convertissis en un convergent. I així, amb el foment d’aquests valors, acabarem tenint el país que tindrem.

Mira que mai se m’han donat bé les prediccions del futur. Però entre un metge rigorós i amb principis, i un res que ha estat el principal artífex que el país sigui governat avui per algú tan gris com Jóse Montilla tot i haver perdut les eleccions (i de molt!), veuràs com els militants d’esquerra es quedaran amb aquest ultim. Cap mena de dubte.